Per què és important establir rutines?
És important per a nens i adults ja que ens aporta tranquil·litat i seguretat. Això té una explicació evolutiva: el cervell està dissenyat amb una sèrie de mecanismes que ajuden a sobreviure. Un d’ells és aquesta tranquil·litat i seguretat davant de circumstàncies que sabem segures. Per contra, els canvis suposen estressors ja que desconeixem com ens afectaran la supervivència.
En tornar a l’escola, els nens enfronten aquesta petita crisi que suposa començar un curs nou, matèries noves, algun professor o company nou, nous llibres, noves aules, etc. Canvis que semblen petits però que a la ment del nen resulten estressants (encara que alhora també puguin generar il·lusió). Per contrarestar aquests estressors és positiu que a casa el nen tingui unes rutines que l’ajudin a recuperar una certa tranquil·litat.
A més, hi ha una altra raó per la qual són importants les rutines: ens ajuden a assolir metes que ens proposem. Per exemple, un horari correcte de son sense alteracions, una bona alimentació i higiene, manejar correctament l’agenda, tenir horaris per a determinades activitats, etc. ens ajudarà a treure endavant el curs acadèmic, així com a gaudir aprenent en alguna extraescolar o tenint temps per jugar i socialitzar.
A continuació, us ofereixo alguns aspectes importants que cal tenir en compte en la recuperació de rutines.
1. Son
És important que s’estableixin els nous horaris de son amb prou temps i de manera progressiva. És complicat establir-los d’un dia per l’altre, sobretot com més alterats estiguin a l’estiu. Quant de temps necessitem dependrà de la capacitat d’adaptació del nen als canvis, de quant d’alterats hagin estat a l’estiu, de si hi ha alguna beguda o menjar que sol prendre i que tendeixi a dormir, etc.
També és útil fer algun ritual abans d’anar a dormir, com fer sempre en el mateix ordre els hàbits d’higiene després de sopar, així com llegir o escoltar un conte abans d’anar a dormir.
2. Alimentació
Durant l’estiu, en no haver-hi rutines i passar menys temps a casa, s’alteren els àpats. Es menja amb amics o familiars, es menja a restaurants, bars o hotels, es piquen coses de caprici (patates xips o gelats, per exemple) i és important a la tornada al curs tornar a hàbits saludables d’alimentació posant límit als aliments amb alt contingut en sucre o greixos saturats o aquells aliments poc o gens nutritius que omplen l’estómac sense aportar res i treuen espai al menjar de veritat, que és tan necessari perquè el cos i la ment funcionin com cal en el nostre dia a dia .
3. Hàbits d’autocura
També degut a la manca de rutines i estar menys a casa o fer més activitats diverses a horaris diferents, podem perdre alguns hàbits higiènics. Així que toca reprendre’ls i millor si és amb horaris fixats ja que així els automatitzem i es fan amb més facilitat sense haver de discutir sobre si fer-los o no fer-los o fer-los ara o més tard.
4. Cooperació a casa
És important que a mesura que s’acosta el dia de la tornada a l’escola, vagin restant temps de lleure perquè en tornar a l’escola els suposi menys frustració aquest aspecte. Per això podem establir quines tasques domèstiques s’esperen del nen en el dia a dia i afegir-ne alguna més que li ocupi un temps que durant el curs li ocuparan els deures. També, les dinàmiques de cooperació a casa entre tots fan que no hi hagi ningú especialment estressat, cosa que pot afavorir discussions i ambient tens.
5. Preparació de materials
Aquest aspecte intenta evitar que ho deixem tot per a última hora. Cal comprar i preparar amb temps tots aquells materials necessaris perquè estiguin llestos el dia de la tornada a l’escola. Deixar-ho tot per a última hora seria un estressor sumat al propi canvi i no és gens convenient, més aviat convé el contrari, fer tot el possible per no estressar-nos i guanyar tranquil·litat.
També és important familiaritzar el nen amb l’agenda i anar-lo mentalitzant de la importància del seu ús des del primer dia. Una agenda acolorida i que li resulti atractiva ajudaran a motivar-lo a fer-la servir i començar a posar-hi el nom, els nous horaris, etc.
6. Normes
Aquest aspecte és de gran importància. Que hi hagi normes a casa genera un ambient més tranquil a casa i amb menys discussions i afavoreix una millor convivència. Però per establir-les és important parlar-les i pactar-les fins a cert punt. No les ha de dictar el nen, però tampoc els pares de manera unilateral. Fer entendre i raonar la necessitat d’aquestes normes i obtenir la conformitat del nen farà més fàcil establir-les i complir-les.
Serà fonamental l’exemple. Els nens imiten els pares i se’ls fa molt complicat entendre que hi hagi coses que han de respectar ells mentre que els pares fan el contrari.
És important que, en saltar-se les normes, hi hagi unes conseqüències raonables, lògiques i relacionades darrere; així com un reforç positiu verbal i afectiu si es compleixen correctament. L´agraïment sincer per l´esforç realitzat és un reforç molt potent.
Finalment, anticipar-les i informar-les. Es parlaran, es deixaran per escrit si cal perquè siguin fixes i es dirà a partir de quin dia es posaran en marxa. Estem parlant de normes com els límits horaris d’ús de tecnologies o d’horaris de tornada del parc o d’estar amb els amics, per exemple.
7. Fomentar el joc pedagògic
És interessant que en acostar-se la tornada a l’escola anem fomentant més la reducció de jocs poc lúdics per altres que estimulin funcions que seran necessàries per treure el curs endavant com la memòria, l’atenció, la concentració, l’organització i planificació, lectura i comprensió , etc.
8. Comprensió i paciència
Encara que fem grans esforços per dur tot això a terme, hi ha nens que els costa molta feina adaptar-se a tot això, encara que es faci amb temps i de manera correcta. Són nens que triguen un o dos mesos a adaptar-se del tot i durant aquest temps senten una gran frustració i alteracions emocionals que dificulten el dia a dia. És imprescindible la comprensió. No tots els cervells funcionen igual i no guanyem res tornant-nos tots bojos a crits i càstigs èpics cada dia. Serà tot pitjor.
Més imprescindible encara és la paciència. El nen s’acabarà adaptant, però necessitarem perseverança a les normes, horaris i rutines. Al principi haurem de ser més flexibles i anar exigint a poc a poc, sempre intentant fer petits passos endavant. Si pretenem anar més ràpid del que el nen pot anar… ho passaran malament tots i cadascun dels que convisquin en aquesta casa.
Com a última reflexió: si és un estrès bastant gran per als adults reprendre la rutina, imagina per a un nen.
Espero que us puguin ajudar aquestes claus i que tingueu un feliç començament de curs.
Ànims i salut.
Patricia Vílchez Las Heras
Psicòloga sanitària infanto-juvenil
Col·legiada 21639
