En primer lloc, començaré per definir molt breument els conceptes d’avaluació psicològica i valoració. L’avaluació fa referència a persones mentre que valoració es refereix principalment a objectes.
La valoració és necessària en qualsevol intervenció psicològica, ja que aquesta es duu a terme a través d’un procés de presa de decisions que s’inicia a causa d’unes necessitats o demandes socials. La valoració de la intervenció determinarà els efectes de la intervenció, concretament, ens facilitarà saber si s’han resolt tals demandes o necessitats específiques en cada cas i si s’han produït els canvis comportamentals desitjats. També ens ajudarà a prendre noves decisions, la qual cosa comportarà un canvi i una millora social.
L’avaluació psicològica i la valoració comparteixen molts aspectes comuns a pesar que l’objecte de tots dos conceptes difereixi. Seguint aquesta línia, i de la mateixa forma en què una intervenció requereix un procés de valoració, quan valorem un programa també és necessari avaluar als participants d’aquest programa.
Des del meu punt de vista, el procés valoratiu pot transcendir més enllà del programa o intervenció a valorar, ja que no sols comporta un canvi social sinó que mitjançant contrastacions i mesuraments pot repercutir sobre el cos de coneixements científics.
Sobre el valor d’un programa poden emetre’s tres judicis: l’eficàcia, l’efectivitat i l’eficiència. L’eficàcia es refereix a la mesura en la qual una intervenció ha aconseguit els objectius previstos. L’efectivitat és la mesura en la qual un programa ha produït uns determinats efectes o resultats. Finalment, l’eficiència és la relació entre els beneficis obtinguts i els costos del programa. El concepte més acceptat a l’hora de valorar un programa és l’efectivitat, per això tot programa comporta uns determinats objectius a assolir.
En resum, el procés de valoració és un aspecte clau dins de qualsevol avaluació psicològica i no ha de quedar relegat, ja que no sols suposa la determinació dels efectes d’una intervenció sinó una replicació empírica sobre els seus supòsits teòrics, incrementant així, els coneixements d’aquesta intervenció.
Miriam Puig Claramunt
Psicòloga General Sanitaria
Col. 23417
