A Teràpia individual

La hipocondria, al que denominen -trastorn mental per la qual el pacient creu, de manera infundada, que pateix alguna malaltia greu- prefereixo dir-li problema emocional. I és que, per molt que ens entossudim a mencionar-los amb nomenclatures i etiquetes específiques, tots els anomenats trastorns mentals no són més que problemes emocionals buscant una sortida.

La meva experiència clínica amb casos d’hipocondria em porta a no tractar el “trastorn” en si sinó el que ens està volent dir aquest “trastorn”. Si has desenvolupat una por irracional a tenir o contraure una malaltia no és perquè sí, no és perquè t’ha tocat, ni és genètic, és per alguna raó i cal trobar aquesta causa; però tranquil/a que és completament curable.

¿POT SER QUE HAGI DESENVOLUPAT AQUESTA POR PER QUÈ HE VISCUT DE PROP LA MALALTIA O MORT D’UN FAMILIAR?

No, això pot ser el detonant però no la causa; si fos la causa directa, totes les persones que vivim de prop la malaltia o la mort d’un ésser estimat desenvoluparíem una hipocondria.

LLAVORS, PER QUÈ EM PASSA?

Com he dit abans, sí que hi ha un detonant però la causa cal buscar-la més enllà. Si tens una por irracional i recurrent, sigui la que sigui, és perquè hi ha una inseguretat en la teva personalitat; i aquesta inseguretat ve donada per un conflicte emocional no resolt. Al no resoldre el conflicte emocional, la teva ment busca una via d’escapament on infondre les seves pors i, en aquest cas, ho fa a través de la preocupació cap a les malalties.

Per ajudar-te a entendre-ho seria algo així:

COM ES CURA?

En el treball terapèutic el que faig és anar directament al conflicte emocional no gestionat ja que és la causa d’origen de la hipocondria.

Normalment aquests conflictes emocionals solen donar-se en la infància o adolescència i cal explorar aquestes etapes per trobar aquest conflicte. Un cop localitzat el conflicte d’origen, treballem per a que puguis gestionar-lo i afrontar-lo donant lloc a una major seguretat de la teva personalitat.

Aquesta seguretat et portarà a no desenvolupar les pors irracionals.

PORTA MOLT DE TEMPS FER AQUEST PROCÉS?

Depèn de la persona, però no estem parlant d’una teràpia llarga d’anys ni res per l’estil. Evidentment la durada de la teràpia depèn molt de la persona i del tipus de problema, però per donar-te una aproximació que et serveixi com a orientació, en la majoria de casos que tracto es comencen a notar canvis substancials abans de les 10-15 sessions, però com dic, depèn de la persona.

Mónica Blasco 
Psicóloga Col. 21198