Recentment m’he llegit un llibre de la Montse Barderi, anomenat “Manal d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI”. Recullo d’aquest breu, i interessant escrit, una de les moltes idees que hi he trobat, i que dóna títol al meu post d’avui: La cultura s’entrena.
Com diu l’autora, a cap de nosaltres se’ns acut dubtar que per ser un bon esportista cal entrenar. Cert. Entrenar és preparar a persones per desenvolupar una activitat. Sovint aquesta preparació es basa en la repetició que ens permet adquirir cada cop més destresa en l’activitat que sigui.
Així doncs si entrenem per fer millor un determinat esport o assagem per tocar millor un instrument, per què no entrenar-nos en la cultura? Acostumar-nos a anar a veure bones pel·lícules, obres de teatre o musicals, anar a l’òpera o llegir poesia. Sovint determinades expressions de la cultura no ens agraden, però potser és perquè no hem après a valorar-les, perquè no les hem entrenat prou. Si de petits ens acostumen a una determinada cosa, és molt més probable que ho interioritzem. Potser val la pena entrenar per repetició, provar-ho més d’una, dues o deu vegades, posar-hi paciència i esforç.
La pregunta és per què?, perquè caldria fer-ho? Doncs perquè la cultura ens aporta uns coneixements que faciliten la integració i la comprensió d’altres, per tant contribueix al creixement personal. I no només això, la cultura ens ajuda a formar-nos, ens dóna identitat i caràcter, en resum ens fa persones més completes, i per tant, millors.
Diuen que tot el que costa val la pena, és cert que hi ha aspectes culturals més fàcilment assimilables, però penso que val la pena posar-hi esforç i dedicació en els que ho són menys. Des de les escoles, com a pares, com a individus, mirem de fomentar-la, per nosaltres i pel nostre entorn. I dit sigui de pas, en els temps que corren, que no ens treguin la cultura. I que els reis mags ens en portin molta!
Marta Santaeulària
8.318
