Els símptomes d’un trastorn depressiu varien molt d’una persona a una altra. Uns dels símptomes de depressió que a vegades passen desapercebuts en adults és la irritabilitat, per no estar dins dels símptomes diagnòstics dels manuals.
Símptomes de la depressió major
Segons el DSM-V, el manual de referència per a professionals, per a diagnosticar una depressió major és necessari que la persona tingui almenys 5 dels següents símptomes sent els 2 primers necessaris i aquests han de ser presents durant almenys 2 setmanes:
- Estat d’ànim deprimit durant la major part del dia.
- Disminució significativa de l’interès o el plaer per totes o gairebé totes les activitats.
- Augment o pèrdua important de pes/apetit.
- Insomni o hipersòmnia.
- Agitació o alentiment psicomotor.
- Fatiga o pèrdua d’energia.
- Sentiments d’inutilitat o culpabilitat excessiva o inapropiada.
- Disminució de la capacitat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions.
- Pensaments recurrents de mort o suïcidi.
La irritabilitat com a símptoma se sol tenir en compte en parlar de nens o adolescents, però a la meva experiència clínica he vist persones adultes que no mostraven un estat d’ànim deprimit com a tal, sinó una irritabilitat desproporcionada. Això a vegades pot despistar a l’entorn, ja que no veu una persona que pugui estar deprimida sinó a algú amb un caràcter difícil de tractar o que s’està tornant insuportable. Molta gent pensa que estar deprimit és estar trist tot el temps, no obstant això la depressió pot manifestar-se també a través de canvis sobtats en el caràcter, impaciència i irritabilitat.
Els símptomes d’irritabilitat associats a la depressió són:
- Perdre els estreps amb facilitat
- Fer comentaris molestos, ofensius o feridors
- Impaciència
- Negativisme i queixa constant
- Aïllament per ser incapaç de mantenir la calma en les interaccions socials
És important destacar que aquesta irritabilitat o propensió a tenir atacs de ràbia no formaven part de l’estat d’ànim habitual de la persona. És normal estar de mal humor de tant en tant, però si es converteix en un estat emocional habitual cal pensar que pugui ser part d’una distimia o depressió i buscar ajuda professional.
