O el resum de una teràpia.
Normalment quan finalitza una sessió demano una Tesi perquè és un treball, on els pacients, per escrit, reflexionen sobre el que se’n porten de la teràpia. Per això, al final de l’última sessió la llegui’m i comentem. Per mi és útil que facin aquest tancament i sempre en demano una còpia.
És curiós perquè cada persona ho fa a la seva manera. Però avui us passaré el d’una noia jove amb la qual vam treballar intensament per sortir d’una depressió severa. Em va agradar, principalment, per la seva concreció. Aquí la teniu:
Canvis a nivell cognitiu:
– Donar la importància real que tenen les coses.
– Agrair constantment les coses que tinc per molt petites que siguin.
– Ser conscient del moment actual, no pensar en el demà.
– Deixar de tenir sovint pensaments destructius.
– Deixar de sentir-me inferior en els estudis, centrar-me en mi mateixa i no comparar-me amb els altres.
– Deixar de jutjar-me.
– Sentir que sí que aporto molt a la vida dels altres.
– Deixar de tractar agradar a tothom.
– No necessitar l’aprovació del demès per saber si alguna cosa l’estic fent bé amb molta freqüència.
Canvis a nivell conductual:
– Regalar-me reforços diaris.
– Fer realment allò que em ve de gust.
– Deixar fora de la meva vida a les persones que no m’aportaven coses positives.
– Prendre la iniciativa més cops que abans.
Canvis a nivell conductual:
– Estimar-me en primer lloc a mi mateixa i després als altres.
– No deixar que m’afectin de més les coses que no em surten com espero.
– Deixar de sentir ràbia per coses que no depenen de mi i sabent que sempre hi haurà coses injustes.
– Deixar de sentir frustració per allò que no he aconseguit i valorar el que sí.
Ha estat un plaer treballar amb tu. (Això li dic jo a ella).