‘Com ser feliç’ és una de les frases més buscades a Google.
Segurament, tu mateix/a ho hauràs buscat alguna vegada, en algun moment en què t’has sentit buit/da i desesperat/da; i segurament hauràs trobat respostes del tipus: pensa en positiu, envolta’t dels teus, surt i fes coses, etc .. Tots ells, consells ben intencionats però profundament mediocres sobre com sortir d’una situació en què si pensar en positiu fos tan fàcil , ja ho hauries fet.
I és que ser feliç (de veritat) no és una tasca fàcil, sinó que es tracta d’una tasca exhaustiva, complexa, constant i apassionant. Més que tasca hauria de dir objectiu vital com a ésser humà. I dic ser feliç (de veritat), perquè desafortunadament hi ha molta felicitat emmascarada; una falsa felicitat que va sobrevolant per l’univers humà.
Aquesta falsa felicitat pot construir-se de moltes maneres, com ara: idealitzar situacions i persones, omplir-te l’agenda d’activitats i esdeveniments socials fins a no poder ni respirar (en realitat per fugir de tu mateix/a), obsessionar-te amb mostrar la teva vida en les xarxes socials, etc., tot allò que sigui necessari per tal de autoconvence’t a tu mateix/a i a la resta de persones, que ets feliç.
Fins que arriba un moment en què t’adones que en realitat no ets feliç o tot el feliç que t’agradaria, i és en aquest moment quan busques a internet com poder ser-ho. Òbviament, no sense després esborrar l’historial de cerca perquè ningú descobreixi el teu secret.
Moltes, moltíssimes persones a la consulta em comenten: “Jo veig a la gent molt feliç, com ho fa?”, I el que no saben és que la persona que estava ocupant aquesta mateixa cadira l’hora anterior, i l’altra, i l’altra, s’estaven preguntant el mateix…
Però, anem a la pregunta: Com ser feliç?, en realitat hauríem de canviar-la per: Com sentir-me millor amb mi mateix/a? Ja que aquest és el quid de la qüestió. I és que l’autèntica felicitat s’aconsegueix quan un sent:
- Que és capaç d’enfrontar-se a les seves pors i superar-les.
- Que és capaç de connectar amb les seves emocions sense fugir d’elles.
- Que persegueix els seus somnis, metes i il·lusions fins aconseguir-les.
- Que és capaç de construir relacions sòlides, profundes i plenes.
- Que ell/ella és el responsable de la seva vida.
- Que gaudeix d’estar amb si mateix/a.
- Que gaudeix ajudant a altres persones.
No obstant, aconseguir tot això és una cosa massa feixuga, ja que haver de mirar al teu interior i enfrontar-te a les teves pors, buff … millor penjo un stories a Instagram i així convenço a tot el meu entorn en qüestió de 15 segons de lo feliç que arribo a ser. El problema d’això és que al final envelliràs, i a l’únic/a a qui hauràs enganyat és a tu mateix/a perquè als altres, en realitat, els donarà igual si has estat feliç o no.
Llavors, què, t’atreveixes?
Mònica Blasco Raventós
Psicòloga col. 21198
