Una de les tècniques de major importància en l’abordatge de les adiccions és l’entrevista motivacional. Es basa en un model d’actuació conductiu i el seu objectiu primordial consisteix en el fet que els pacients s’ocupin dels seus problemes potencials utilitzant els seus propis recursos per a aconseguir un canvi en la conducta. Posa el seu èmfasi en l’interès per promoure el benestar del pacient i contempla la compassió com la capacitat d’apropar-se al dolor per a intentar alleujar-lo.
Aquesta tècnica es va desenvolupar en la dècada dels 80′ per al tractament de l’alcoholisme pel psicòleg clínic Miller i va anar ampliant el seu camp d’aplicació a altres problemes d’interès com a conductes de risc per al contagi del VIH i cura de la diabetis o obesitat. També s’ha utilitzat en diferents contextos: escoles, correccionals, àmbit carcelari, entre altres.
En l’entrevista motivacional existeix una acceptació en les propostes del pacient i la comprensió que aquest és responsable del seu propi canvi. S’evoquen les seves habilitats i competències per a abordar el problema i es fomenta la seva autonomia i independència. El seu estil de comunicació es basa a guiar al pacient: preguntar, escoltar i informar. Expressar empatia, facilitar l’aparició de discrepàncies o avançar en les resistències del pacient són alguns dels elements clau en la teràpia.
Aquesta tècnica assumeix que tot procés de canvi es mou entre dues aigües, la qual cosa es coneix com a ambivalència/ balanç decisional: d’una banda les motivacions per a canviar i per una altra, les motivacions per a mantenir la conducta.
És important promoure l’autoeficàcia del pacient ja que les conductes canvien amb major facilitat quan la persona percep el control sobre els resultats, troba poques barreres externes i sent confiança en les seves pròpies habilitats.
Un dels principis que cal respectar d’aquesta tècnica consisteix a evitar confrontar al pacient ja que una amenaça a la pròpia llibertat d’aquest el motiva a recuperar aquesta llibertat (tal com afirma la Teoria de la Reactància psicològica de Brehm-66′). Així com evitar exercir paternalismes.
Aquest tipus de teràpia s’ha vist influenciada per grans teories. Una d’elles es basa en el model transteórico de Prochaska i Diclemente (82′) el qual conclou que el canvi en la conducta ocorre en 5 etapes: pre-contemplació, contemplació, preparació, acció i manteniment. Al voltant del 80% dels addictes es troben en un estat precontemplatiu o contemplatiu respecte al cessament del consum.
L’entrevista motivacional no sols és de gran ajuda en la reducció de conductes nocives, sinó que a més és beneficiosa en la promoció de conductes saludables. Aquest aspecte es considera de gran importància ja que un 50% de la mortalitat atribuïble a les 10 primeres causes de mort es deu a aspectes conductuals. No obstant això, hem de tenir en compte que la motivació és necessària però no suficient per a l’èxit terapèutic.
Miriam Puig Claramunt
Psicòloga General Sanitària
Col·legiada 23417
