A aprenentatge, desarrollo personal, Teràpia de parella

La diferència entre l’enamorament i estimar, sembla obvia, però encara hi ha confusions.

L’enamorament és un procés que s’assembla força al TOC. Alguns estudis així ho demostren. Per exemple, s’han fet estudis comparatius, en l’àmbit cerebral, entre pacients amb trastorn obsessiu i persones que manifesten estar enamorades. Els resultats evidencien que els canvis, en l’àmbit bioquímic, són força similars.

La diferència és, que en els processos d’enamorament, aquests canvis són totalment passatgers. El sentiment de tenir a l’altra persona contínuament al cap, de sentir la necessitat imperiosa de veure-la o saber d’ella, són, absolutament passatgers.

Hi ha autors que diuen que l’enamorament pot durar hores, dies, mesos o anys. Però no que pugui durar tota la vida. D’altra banda, si ho pensem bé, seria gairebé insostenible. No tindríem concentració per treballar, la vida es reduiria al voltant de l’altra persona.

Per tant, l’enamorament, ve a ser un estat alterat en l’ésser humà, que pot ser fruit d’alegria o patiment, segons si aquest és o no correspost, però no és l’estat normal o comú.

Quan l’enamorament passa, és quan podem veure clarament a l’altra persona. En conseqüència, podrem decidir si val la pena continuar tenint sentiments envers ella perquè podrem veure el seu valor real.

És, en aquest moment, quan podem parlar d’estimar, és a dir, donar un valor a l’altra persona, valor que serà el motor de voler construir una relació.

L’enamorament és un acte passional, la persona que el sent és passiva i es deixa arrossegar per aquest sentiment passatger.

Estimar, en canvi, és actiu, no passiu. Per això, no és fàcil, requereix voluntat, acceptar l’altre tal com és, entenent que té trets que no m’agraden o que fins i tot em poden molestar.

No entendre aquesta diferència pot portar a molts trencaments, ja que hi ha qui, quan deixa de sentir l’enamorament, pensa que tot ha acabat. Potser ens agradaria viure eternament enamorats, però haurem d’acceptar que això, ni és possible ni seria sa.

 

Marta Santaeulària i Martínez

8318