Els processos de dol per separació
Moltes persones acudeixen a la consulta després d’un procés de separació.
Són moments molt difícils on la persona se sent trista, angoixada o amb ràbia com a emocions principals.
A més d’aquestes emocions ha de lidiar amb l’adaptació a una nova vida. Moltes vegades, això inclou, canvi de residència i, fins i tot, de ciutat.
Si hi ha fills, l’adaptació al conveni que s’hagi acordat, i conseqüentment acostumar-se a no estar sempre amb ells. Afrontar la soledat i la nova vida, costa, i més si tenim en compte que el món no s’atura, és a dir, s’ha de tirar endavant les tasques domèstiques, parentals, laborals, etc.
Tots aquests fets fan que la persona, a més de sentir les emocions que abans hem anomenat, solen manifestar sentir-se desubicats, bloquejats, estranys en aquesta nova vida.
Una altra emoció que apareix sovint és la de la vergonya.
Aquesta vergonya prové del pensament irracional de què han fracassat.
Caldria per a aquest motiu aclarir, que una separació no és un fracàs, és acceptar que aquella parella, que probablement havia funcionat en algun moment ja no ho fa.
Els motius poden ser molt variats, però en lloc d’aferrar-nos en el motiu podem fer dues coses. La primera quedar-nos amb el bo que hem compartit amb aquella persona i, la segona, acceptar que si s’ha pres aquesta decisió és perquè ens portarà a un lloc millor d’on estàvem. Tot això, és clar un cop passat el procés de dol.
Quant durarà el dol.
Per això és important acceptar que aquest és necessari per superar la ruptura, per tant, no hem de lluitar amb la tristesa sinó acceptar que hi sigui. Entendre que és normal i que durant un temps estarem en una muntanya russa emocional.
A l’ésser humà no li agrada patir, per això la pregunta de “¿Quant durarà el dol?” es força habitual.
Hi han teories i escrits sobre això. Alguns diuen que hem de comptar un mes per any compartit, altres que normalment són entre sis mesos i dos anys.
Sense voler decebre a ningú, jo diria que els temps són molt variables. Depèn de la personalitat i capacitat d’afrontament de cadascun. De la situació de context, tant de suport social com familiar. De com es va desenvolupar la separació.
També varia si un ha pres la decisió o li toca fer el treball d’acceptar la decisió de l’altre.
En qualsevol cas els processos de dol per separació són més llargs del que voldríem, però estem preparats per suportar-los, ens hem de carregar de paciència i sobretot d’acceptació i respecte al dol que estem vivint.
Donar-nos temps i recordar-nos sovint, que sense cap mena de dubte, vindran temps millors.
Marta Santaeulària
8318
