Aquests dies he llegit una frase d’Oscar Wilde que ve a dir alguna cosa així: “Els sants tenen un passat i els pecadors un futur”.
Em va agradar molt, sobretot la segona part de la frase.
Per mi està relacionada amb la capacitat de canvi, de millora, amb la possibilitat que tenim tots d’aprendre.
Quan treballem amb addiccions, un dels problemes que ens trobem és el sentiment de culpa i la vergonya. Si la persona ja ha intentat, en altres ocasions, deixar el consum de què es tracti, aquests sentiments de vergonya i incapacitat augmenten. És per aquest motiu, que l’eficàcia de la teràpia pot minvar considerablement.
Quan parlem d’abandonar un consum, de deixar una addicció, ja comptem en què hi hauran recaigudes, poden no ser-hi, però es força habitual.
Per desgràcia algunes addiccions encara estan molt estigmatitzades socialment. És per això, que quan vaig llegir la frase, em van venir al cap totes les persones que pateixen algun d’aquests trastorns.
No es pot perdre la fe ni l’esperança, s’ha de confiar en el fet que tenim la capacitat d’aprendre, millorar i canviar. I sí, els Sants són sants perquè potser tenen un passat on ho han fet molt bé.
I, tot i això, no hem de comptar que ens n’sortirem a la primera, perquè el procés de canvi pot estar ple d’intents fracassats, és camí cap a aprenentatge.
Com deia Churchill, la vida és anar de fracàs en fracàs, però amb bona actitud.
Marta Santaeulària
8318
