GRUP 1: L’AMOR TOT HO POT
MITE DE L’OMNIPOTÈNCIA
L’amor de debò ho resisteix tot, confiant en ell se superen tots els obstacles. (Mite)
Estimar-se de debò és necessari però no suficient perquè una relació funcioni. (Realitat)
Des d’aquesta creença, es farà tot el possible per superar qualsevol obstacle que pugui sorgir en la relació, de tal manera que ni la tensió, l’amenaça, la gelosia, etc, seran elements suficients per a poder qüestionar o trencar la parella, ja que el poder de l’amor, farà possible que tot pugui ser superat. Aquest aspecte és de gran transcendència posat que l’acceptació d’aquest mite, pot generar dificultats mentre pot ser usat com una excusa per a no modificar determinats comportaments o actituds d’abús en la parella.
MITE DE LA COMPATIBILITAT D’AMOR I MALTRACTAMENT
Estimar a la teva parella i fer-li mal són incompatibles. (Realitat)
Com se sol dir, en les relacions “qui bé et vol et farà sofrir”. (Mite)
Moltes vegades sentim frases com, et faig això perquè t’adonis de tot el que et vull, del molt que m’importes. Això justifica qualsevol tipus de maltractament, i no ens referim només al físic sinó també al psicològic.
MITE: L’AMOR “VERITABLE” EL PERDONA/AGUANTA TOT
L’amor ho perdona tot. (Mite)
No és cert que calgui perdonar tot per amor. (Realitat)
Una altra de les frases que estem acostumats a sentir és la de si no em perdones és que no em vols suficient.
GRUP 2: L’AMOR VERITABLE ESTÀ PREDESTINAT
MITE DE LA MITJANA TARONJA
En alguna part hi ha algú predestinat per a cada persona, “la seva mitjana taronja”. (Mite)
Som persones completes a les quals els agrada compartir la seva vida amb una altra persona, però no necessitem a ningú que ens completi. (Realitat)
Es mostra en aquest mite que el desenvolupament personal està fora de nosaltres/us mateixos, en una altra persona que ens farà completes/us, si ens considerem “la meitat d’alguna cosa”, posem el nostre benestar en mans de l’altra persona, la qual cosa pot portar a posicions de dependència de la parella.
MITE: NOMÉS HI HA UN AMOR VERITABLE EN LA VIDA
No existeix un únic amor veritable. (Realitat)
Només s’estima de debò una vegada en la vida. (Mite)
Caldria esperar que si creem en la predestinació, llavors també assumirem la falsa consideració que només hi ha un amor veritable en la vida, és a dir, creure que “només es vol una vegada i si el deixem passar mai més tornarem a trobar-lo”
La interiorització d’aquest mite té com a conseqüència directa que es cregui en la necessitat d’aguantar, sacrificar-se o sofrir el que calgui amb la condició de no perdre aquest amor únic veritable.
GRUP 3: L’AMOR ÉS EL MÉS IMPORTANT EN LA VIDA I REQUEREIX L’ENTREGA TOTAL
MITE: CONVERTIR L’AMOR DE PAREJA EN EL FONAMENTAL DE L’EXISTÈNCIA I FAL·LÀCIA DE L’APARELLAMENT
Trobar l’amor significa trobar a la persona que donarà sentit a la teva vida. (Mite)
L’amor de parella no és el que dóna sentit a la vida d’una persona. (Realitat)
Aquesta notable acceptació del fet que si t’enamores de debò ja no pots viure sense aquesta persona, que “el sentit de la teva vida depèn d’una altra persona, ens està indicant que el centre i referència de la seva existència és, o ha de ser, la parella i la vida ha de girar entorn d’ella, enaltint els valors de l’aparellament com a opció vital sense la qual no és possible la felicitat, i rebutjant, per tant, models de realització personal individuals. Aquest mite té a veure amb les idees de “fusió amb l’altre”, oblit de la pròpia vida, dependre de l’altra persona i adaptar-se a ella, postergant el propi; aspectes tots ells tradicionalment assignats al femení.
Cal assenyalar la conveniència de treballar aquesta fal·làcia de lliurament total, ja que està íntimament relacionada amb l’establiment de relacions de submissió i dependència.
MITE: FAL·LÀCIA DEL LLIURAMENT TOTAL
Per amor seria capaç de donar-ho tot sense esperar res a canvi. (Mite)
Per amor seria capaç d’implicar-me i donar, però no a qualsevol preu. (Realitat)
MITE: ENTENDRE L’AMOR COM A DESPERSONALITZACIÓ
Jo prefereixo renunciar a la persona que estimo abans que deixar de ser jo mateixa/o. (Realitat)
Jo canviaria fins i tot alguna cosa que m’agrada de mi per a aconseguir a la persona que estimo. (Mite)
GRUP 4: L’AMOR IMPLICA POSSESSIÓ I EXCLUSIVITAT
MITE DEL MATRIMONI
Casar-se o viure junts per sempre és la meta de l’amor. (Mite)
Això de “per sempre van viure feliços i van menjar perdius” és un conte que tu no et creïs”. (Realitat)
Es va avaluar el mite del matrimoni basat en la creença que l’amor romàntic ha de conduir a la unió estable de la parella i és a més la base de la convivència en la relació. Aquest mite, a més, està relacionat amb el de la perdurabilitat de l’estat emocional transitori de la “passió inicial”, que és una idea que, a més de difícil d’aconseguir, pot portar fàcilment a la decepció.
MITE DE LA GELOSIA
Si la teva parella tendeix a mostrar gelosia injustificada, tens un problema, aquesta gelosia és incompatible amb l’amor. (Realitat)
Si la teva parella tendeix a mostrar gelosia injustificada, és normal, la gelosia són una prova d’amor. (Mite)
Observem que la interiorització de la creença que la gelosia és una mostra d’amor, fins i tot un requisit indispensable d’un veritable amor és preocupant ja que aquesta fal·làcia sobre la gelosia sol usar-se habitualment per a justificar en les parelles comportaments egoistes, injustos, repressius i, a vegades, violents. Aquesta creença és una manera de legitimar el seu comportament de control, ja que en el fons, aquest és la seva manera de demostrar-li que l’estima.
Marta Martorell
nº col. 24059
