En el dia a dia a les nostres consultes, és habitual que ens arribin pacients que han detectat un problema, una dificultat, o una necessitat en la seva vida i hagin pres la decisió d’acudir a un psicòleg. Algunes vegades, ens resulta molt útil dur a terme un procés d’avaluació per tal de valorar la possible presència d’algun diagnòstic.
Què és un diagnòstic psicològic?
Un diagnòstic és un terme que es recull al DSM-5, el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, el recurs que utilitzem els psicòlegs per entendre i tractar determinats trastorns. Aquests diagnòstics sorgeixen habitualment del conjunt d’observacions clíniques (símptomes) i indicadors de rendiment cognitiu (avaluació) que podem detectar els psicòlegs a consulta.
Què implica tenir un diagnòstic?
No totes les persones amb el mateix diagnòstic són iguals. Hem d’entendre que no es tracta d’una dicotomia, sinó d’un continu, en el que hi ha diferents graus d’afectació o gravetat.
Pros i contres dels diagnòstics
Pros
- La informació és poder: ens permet entendre millor què ens passa i evitar sentir-nos culpables o pensar que estem fent les coses malament.
- Ens permet passar a l’acció: fer-nos responsables del diagnòstic que tenim i tractar de modular-ne els símptomes amb l’ajuda que necessitem.
- Rebre intervenció específica: saber el diagnòstic ens permet acudir a l’especialista adequat i rebre l’atenció més personalitzada possible.
- Fer-nos entendre: un cop nosaltres mateixos ja sabem què ens passa, ho podem explicar al nostre entorn més proper, amb l’objectiu de millorar les nostres relacions interpersonals.
- Rebre l’ajuda necessària a l’entorn escolar: especialment en el cas dels nens i adolescents, sobretot si es tracta de trastorns que interfereixen sobre l’aprenentatge.
Contres
- Por a l’estigmatització: moltes persones creuen que fer públic el seu diagnòstic o el dels seus fills pot portar-los a ser etiquetats o estigmatitzats.
- Impacte sobre l’autoestima: la persona afectada pot sentir-se condicionada per aquest diagnòstic i pensar que és menys vàlida que la resta de persones.
- Afectació sobre les pròpies accions: la persona pot voler amagar-se rere aquest diagnòstic, veure’l com una limitació per aconseguir el que vol, o utilitzar-lo com una excusa per no complir amb les seves responsabilitats.
M’han diagnosticat. I ara, què?
La resposta és sempre deixar-se guiar pels millors especialistes i rebre l’ajuda que necessitis. Si t’han fet un diagnòstic i no saps què fer-ne; o et planteges si pots tenir algun trastorn i ho vols valorar, no dubtis a consultar-nos!
Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)
