L’assagista i fundador del Nexus Instituut de Tilburg (Holanda), va dir durant la presentació del conferenciant George Stenier, una cosa tan bonica com aquesta: “Si hi ha res -a més de l’amor i l’amistat- que pot donar sentit a la vida, és la bellesa del art”. Aquesta afirmació em va fer venir al cap una afirmació del filòsof francès Michel Onfray que venia a dir alguna cosa com: Fes de la teva vida una obra d’art.
Aquests dies he estat pensant molt en totes aquelles persones que a part de desenvolupar la seva feina diària, professionalment parlant, els hi toca, sense haver-ho triat, fer de cuidadors d’una altra persona. Em refereixo a totes aquelles persones que tenen fills amb greus discapacitats, pares que s’han de fer carreg d’un fill que per accident o malaltia ha passat a ser depenent, fills que han de cuidar de pares amb demències o greus malalties. Els cuidadors. Sabem, i ens ho diuen els estudis, que moltes d’aquestes persones passen per una etapa de negació, de rebuig, de ràbia, impotència i també de tristesa immensa. Senten que les seves vides estan lligades a aquesta “obligació”, que han perdut tota la seva llibertat personal, la seva vida, i tot sovint, malgrat els esforços per fer-ho bé, veuen que el fruit no és el que esperaven, que la persona no avança ni avançarà, que la persona a la qual cuiden no és feliç o pateix. Això només augmenta la seva frustració i patiment. Quan se n’adonen que potser la tasca més important de la seva vida és fer de cuidadors i saben que el resultat no és ni serà el desitjat, la frustració pot fer arribar la tristesa, fins i tot la depressió i aleshores pot ser que es preguntin: Quin és el sentit de la meva vida?
El sentit de la vida l’ha de trobar cadascú, de vegades en funció de les seves creences religioses, ètiques o morals, en funció de la vida que li toqui viure i segons la personalitat i interessos de cada un.
Però em va venir al cap, que quan les coses es posen difícils a la vida, i ens sentim rodejats de dificultats i entrebancs, com en els casos que us comentava fa un moment, potser podem centrar-nos en els tres elements, que segons Riemen donen sentit a la vida. Un cuidador, només pot ser-ho si ho fa des de el sentiment d’amor i amistat cap a l’altra persona, sigui pare, fill, familiar o amic. El tercer element, la bellesa de l’art, l’interpreto en aquest cas, en el sentit que comentava Onfray: Fes de la teva vida una obra d’art. Com jo ho entenc vindria a ser: Siguin quines siguin les cartes que t’hagin tocat a aquesta vida, mira de jugar la partida amb noblesa d’esperit, amb dignitat, fins i tot amb alegria i procurant la felicitat, no només teva, sinó també d’aquell a qui cuides i de tothom qui t’envolta. I sigues persistent en això, malgrat sentis que fracasses, intenta-ho i torna-ho a intentar i no tiris mai la tovallola. Que en un futur et puguis sentir satisfet del que has fet i de com ho has fet i que aquesta pugui ser la teva petita aportació a la vida.
Crec, doncs, que per totes aquelles persones que dediquen hores, esforços, treball i energia a una altra persona que depèn d’elles, pot ser beneficiós sentir que estan fent de les seves vides una obra d’art, i que juntament amb l’amor i l’amistat que senten cap a qui cuiden, estan donant sentit, un sentit molt especial, a les seves vides. Jo, els admiro.
Marta Santaeulària
8.318
