Un dels pensaments més devastadors als quals pot arribar l’ésser humà és: Quin sentit té la vida?
És un pensament perillós, jo diria que el que més, perquè pot arrossegar-nos a una depressió greu, ansietat, desesperança, desmotivació, etc.
Un comença preguntant-se un dia qualsevol, per casualitat, perquè estic en aquest treball, perquè cuinar cada dia, perquè fer esport… Si total morirem. Així és com arriba a la conclusió que res té sentit. Amb el contrasentit arriba la desmotivació, perquè deixen d’existir motius vàlids que, finalment, són el motor de l’acció. La tristesa s’apodera de nosaltres i el que és pitjor, al que aquesta ens pot portar. Una persona trista i desmotivada és fàcil que caigui en alguna addició o relació tòxica. D’altra banda, també existeix el risc que acabi involucrant-se amb algun grup sectari que pot vendre a l’individu desmotivat un fals, inventat i prefabricat sentit de la vida. Evidentment, per a aprofitar-se d’aquesta persona vulnerable en benefici propi.
Per tot això cal aprendre a deixar passar aquests pensaments tan sabotejadors, tan tramposos, i centrar-nos i posar la nostra atenció en el curt termini.
És cert que la vida, mirada a llarg termini, pot semblar que tingui poc o cap sentit. Per això, és important estar en el present, involucrar-se en el moment, perquè aquí sí que la vida té sentit, tot ho fem per alguna cosa. Per a guanyar diners, per a estar més confortables, per a mostrar el nostre amor, per a cuidar i autocuidar-nos, etc. Més enllà d’això, jo aposto per tres grans sentits que, crec, sempre haurien de ser presents en la nostra vida:
1. Divertir-nos tot el possible fent allò que estiguem fent a cada moment.
2. Intentar que el que faci tingui una repercussió positiva en la meva vida i en la dels altres.
3. Sentir que tenim una vida per a ser millors persones, i entendre l’impacte positiu que això pot tenir en el nostre entorn.
Marta Santaeulària
8318
