Matt Killingsworth va demostrar en una de les seves investigacions que les persones passen el 46.9% del seu temps pensant en alguna cosa que no es correspon amb el que fan en aquest just moment. Per demostrar això va utilitzar una aplicació per a iPhone en la qual sonava una alarma en intervals de temps aleatoris i en els quals calia contestar una sèrie de preguntes referides a com se sentien les persones en aquest moment, que activitat estaven realitzant i si pensaven en una cosa diferent del que feien.
Aquest estudi, en el qual van participar més de 15.000 persones, mostra que la felicitat correlaciona positivament amb les ments focalitzades en les tasques que es duen a terme en aquest precís moment, independentment del tipus d’activitat que es realitzi. En canvi, quan la nostra ment està divagant en diferents qüestions no relacionades amb el moment que vivim, es produeix un descens de felicitat en nosaltres.
Aquests resultats s’han pogut constatar en l’àmbit biològic, ja que quan ens focalitzem en una determinada tasca s’activen àrees del cervell diferents de les que s’activarien quan la nostra ment divaga sense parar. En focalitzar-nos en el moment present activem l’escorça prefrontal esquerra, relacionada amb emocions positives, i es desactiva l’amígdala, més relacionada amb emocions negatives.
Quan la nostra ment divaga en diferents pensaments s’activa la nostra xarxa neuronal per defecte, un circuit que implica experimentar una barreja de records, pensaments i experiències personals que flueixen sense control. Es el que es coneix com a activitat introspectiva, en la qual ens jutgem i autocritiquem i tot això pot arribar a influir en diverses psicopatologies, com la depressió major.
El que pretén el mindfulness és aconseguir un estat de meditació en el qual es presta total atenció a pensaments i emocions del moment present sense jutjar-los ni valorar-los. El canvi es produeix a través de l’acceptació del que pensem i sentim. Permet prendre una perspectiva diferent de les situacions que vivim fent-nos observadors dels nostres propis pensaments. Un altre benefici d’aquesta pràctica es la millora de la salut física, ja que s’ha constatat una millora en el sistema immunitari, cardíac i en dolor crònic. També, augmenta la nostra capacitat de treball i empatia i disminueix l’agressivitat.
Un dels majors avantatges que permet aquest tipus de meditació és allargar l’espai que transcorre entre un succés desagradable o irritant i la nostra reacció espontània a aquest succés, la qual cosa fomentaria la capacitat de no actuar precipitadament, prenent major perspectiva de la situació i augmentant la capacitat d’elecció de l’actitud personal a adoptar. Aquesta elecció, segons Victor Frankl, era l’última de les llibertats humanes.
Miriam Puig Claramunt
Psicòloga General Sanitaria
Colegiada 23417
