Se’ns escapa el més important
A vegades haver de ser els millors pares del món (que vagin a la millor escola, que facin les millors extraescolars, que triomfin en tot el que facin perquè tinguin el millor futur, que tinguin el millor regal, etc), ens fa oblidar de les coses més importants.
“El nens no necessiten una infancia perfecte, necessiten una infància suficientment bona”
No fa gaire parlava amb una pacient, “agenda amb potes” de la seva família, que no podia sortir de casa sense que tothom hagués recollit el que tocava, que caminava sempre estressada i atabalada i que no podia desconnectar ni un minut si volia que tot sortís com havia de sortir “Tinc molta feina a casa! Estic tot el dia fent coses sense parar. Les coses no es poden deixar a mitges”, cosa que vaig li comentar “Deixa’m preguntar-te una cosa: ¿Quan els teus fills siguin grans i tinguin no sé, 30 o 40 anys, què creus que recordaran més: com estaven els coixins de casa, aquell dia que hi havia molta roba per planxar o aquell dia que us va entrar un atac de riure a tots plegats per què no trobàveu un mitjó que tenia el gos de barret? ” “El moment del mitjó. Ni jo recordaré el coixí”, “¿I per què ningú se’n recordarà del coixí o de quanta roba hi havia?” , “Perquè en realitat no és tan important”, “Però tenir la roba recollida cada dia és important per a tu” “Però no tant com compartir moments tots junts” “I quant temps estàs invertint en una cosa o l’altra?” “Estic clarament invertint més temps a posar bé el coixí que en tenir moments junts”, “Llavors estàs vivint com realment vols viure o estàs vivint com creus que HAS de viure?”.
Si tens fills, has d’entendre que les coses que més necessiten, no impliquen res material. Tenir vincles segurs (seguretat, estabilitat, cura i acceptació); autonomia, competència i sentit de la identitat; llibertat per expressar necessitats i emocions vàlides; espontaneïtat i joc; límits realistes i autocontrol; formen part de les necessitats nuclears infantils.
El millor regal
D’aquesta manera, el millor regal que pots oferir (a tu i als altres) és tenir present aquesta pregunta: Quins moments són veritablement importants en la teva vida (els que recordaràs d’aquí a 20 anys), i quanta dedicació estàs posant per tenir-los. Actua en pro de la resposta, és a dir, de les coses realment importants per a tu i no de les exigències i falses necessitats que ens creem. D’aquest manera, viuràs en coherència amb tu mateix i amb la vida que realment et satisfà portar.
“Llavors estàs vivint com realment vols viure o estàs vivint com creus que HAS de viure?”
Enllaç video: https://www.youtube.com/watch?v=uOsI7Ps88Qo
Bibiana
