Què es considera una autolesió?
Una autolesió és tota aquella conducta voluntària i conscient de fer malbé el propi cos sense intenció suïcida. El més freqüent és fer malbé la pell a base de talls o rascades però també poden ser cremades, cops, arrancar-se pels o conductes similars, sempre que es busqui fer-se mal.
Prevalença
Es tracta d’un tipus de conducta emergent que ha augmentat la prevalença en els últims anys. Es produeix més freqüentment en dones que en homes i més freqüentment en adolescents que en adults ja que és l’etapa en solen començar a aparèixer.
Perquè s’autolesionen?
Per un dolor emocional molt gran i desbordant que l’adolescent no pot gestionar tot sol. Pot ser una estratègia d’expressió si l’adolescent no sap com expressar-ho d’altra forma.
A vegades pot ser un problema de falta de comprensió i validació d’aquestes emocions que deixa sol a l’adolescent davant del patiment. L’autolesió pot esdevenir una via d’escapament ja que el dolor físic és un gran distractor del dolor emocional i pot alleujar-lo. També esdevé una manera de exercir control sobre el dolor ja que l’emocional els resulta molt difícil de controlar.
També pot ser una crida d’atenció o per manipular a les persones de l’entorn però això no treu que darrera d’aquesta conducta pot haver-hi un problema emocional important que desencadena que l’adolescent utilitzi aquest recurs.
També poden fer aquesta conducta com una manera de sentir-se vius davant el sentiment profund de buit o també per autocastigar-se davant d’un sentiment de culpa molt gran.
A vegades les autolesions poder convertir-se en una mena de conducta addictiva degut al seu poder calmant.
Els trastorns o problemes que poden existir quan es produeixen autolesions:
- Trastorn límit de la personalitat (son menys freqüents però també podem parlar de trastorn histriònic de la personalitat i personalitat antisocial).
- Depressió o trastorn bipolar.
- Trastorn de la conducta alimentària.
- Trastorn d’ansietat.
- Trastorn psicòtic.
- Trastorn per estrès posttraumàtic.
- Trastorn per consum de substàncies.
Factors predictors:
- Assetjament escolar.
- Assetjament o agressió sexual (present o passada).
- Negligència, maltractament o desatenció familiar.
- Travessar un procés de dol.
- Violència de gènere.
- Baixa autoestima.
- Problemes econòmics.
- Consum de substàncies.
- …entre altres.
I ara què faig?
Sens dubte, el més recomanable és consultar a un professional de la psicologia i/o psiquiatria. Darrera d’aquestes autolesions pot haver-hi un patiment molt gran que pot necessitar d’ajuda urgent. Es calcula que aproximadament un 15% de les persones que fan autolesions també tenen tendència suïcida.
Per altra banda, hi han una sèrie d’actituds que ajuden i unes altres que no.
Què l’ajuda?
- Escolta activa del que vulgui expressar o explicar. No estar fent altres coses alhora. Dedicar temps exclusiu, contacte visual i mostrar interès.
- Comprensió i validació encara que realment no ho estem entenent. Cadascú sentim i pensem diferent les coses. Per tant, com penses i sents tu pot no tenir res que veure amb com pensa i sent el teu adolescent. Si ho intentes entendre millor però si no s’entén, tant se val: es valida. Perquè tots els sentiments són vàlids. No els hem de qüestionar.
- Deixar-li espai per gaudir si ho demana i li ve de gust. Que realitzi activitats agradables, millora l’estat d’ànim i redueix el patiment.
- Estar pendent del seu estat d’ànim tot i que s’ha d’entendre que no podrem estar a sobre 24/7 i que dependrem una mica del que ens expliqui. Es bo anar preguntant i mostrant interès però entenent que potser no està preparat/da per explicar segons què i li hem de donar temps i espai.
- Informar-se, llegir, demanar ajuda i fer tot l’esforç possible per entendre pel que està passant.
Què no ajuda?
- Jutjar i no validar. Ets un vago. Ets massa sensible. Ets una exagerada. Fas d’un gra massa. No t’has de posar així. Això no és per tant. Hi han problemes més greus. ETC.
- Pressionar. Esforça’t més. Fes més coses a casa. Estigues més amb la família i sigues més familiar. ETC.
- Enfadar-se perquè s’autolesiona. És normal que ens frustrem perquè no ens agrada que faci coses que no entenem i no sabem com gestionar però enfadar-se no serveix i fins i tot empitjora el problema. Ens hem de treure del cap la idea de que ho fa per enfadar-nos o per cridar la nostra atenció sense necessitar-la. Són pensaments irracionals que no ens ajuden.
En conclusió
Demana ajuda quant abans i estigues assessorat per abordar aquest problema i conèixer amb detall la gravetat, la causa i les pautes a seguir en endavant.
Patricia Vílchez Las Heras
Psicòloga sanitària infanto-juvenil
Col·legiada 21639
