El dilema de les xarxes
Segurament hagis vist o sentit a parlar del documental de Netflix “El dilema de les xarxes”, que ja fa uns mesos va convertir-se en tot un èxit. Aquest potent documental, protagonitzat per membres de grans potències com Google, Instagram o Facebook, ens parla amb preocupació del problema que han esdevingut les xarxes socials i com n’ha canviat el seu ús des de la seva creació.
El documental pretén explicar el funcionament de les xarxes avui en dia i fer-nos pensar. Les xarxes competeixen per la nostra atenció, fan prediccions de qui som i construeixen models que prediuen les nostres accions, buscant més seduir-nos i manipular-nos que no pas que els usem com una eina, l’objectiu pel què es van crear. Volen centrar la nostra atenció en allò que estem mirant a la pantalla enlloc d’en els objectius i valors de la nostra vida.
Un dels problemes més preocupants que apareixen al documental és la salut mental. Les noves generacions són cada cop més ansioses, fràgils i deprimides, copejades per alts nivells d’isolació, addicció i soledat. Altres temes com la política o el canvi climàtic han donat lloc a més polarització, disfunció de les democràcies, populisme i conflictes polítics arreu del món.
Tots aquests temes controvertits han anat donant pas a les fake news, la informació falsa que es reparteix 6 vegades més ràpid que les notícies reals, ensenyant-nos que estem esbiaixats i la veritat ens avorreix. La pandèmia de la Covid és una versió extrema d’una societat que va caient en conspiracions, ja que des de les xarxes són capaços de convèncer que qualsevol cosa és mentida.
La Intel·ligència Artificial és cada cop millor i ja domina el món, amb els seus algoritmes optimitzats per aconseguir èxit. La gent pensa que l’algoritme troba el que ens agrada, però en realitat el que fa és trobar un forat negre interessant per cadascun de nosaltres i tancar-nos’hi.
Per a solucionar-ho, els experts apel·len a la necessitat de trobar un concepte comú de realitat que ens permeti escapar de conspiracions, així com que hi hagi regulacions per protegir als usuaris, ja que el problema no és la tecnologia en sí, sinó la capacitat de la tecnologia per treure el pitjor de la societat. Els mateixos creadors tenen la responsabilitat de reformar les xarxes.
I, què podem fer nosaltres com a usuaris? El documental ens deixa aquests consells finals a partir dels quals podem millorar l’ús que fem de les xarxes en el nostre dia a dia:
- Desinstal·la les apps del teu mòbil que t’estiguin fent perdre el temps: xarxes socials, notícies, jocs, etc.
- Desactiva o redueix la quantitat de notificacions i qualsevol altra informació que no sigui important per tu en aquest moment.
- Evita les recomanacions, com ara les de vídeo de YouTube, i utilitza algun navegador que no guardi l’historial de cerques.
- Comprova les fonts abans de compartir: fes una cerca extra. Si sembla que una informació està dissenyada per causar una resposta emocional, segurament així sigui.
- Intenta rebre diferents tipus d’informació en la teva vida: exposa’t a diferents punts de vista per posar en dubte les teves pròpies conviccions.
- I, amb els nens i adolescents? Per aquest tema tan complicat, el vídeo ens deixa 3 regles que fan la vida més fàcil a les famílies i que estan avalades per la ciència:
- Deixar els aparells fora de l’habitació a una hora concreta i seguir-ho com un ritual.
- Evitar les xarxes socials fins a l’institut o, fins i tot, fins ben entrada l’adolescència.
- Arribar a un acord amb els teus fills en la quantitat d’hores d’ús de pantalles.
I, finalment, no oblidis aixecar els ulls del mòbil. El món és preciós allà fora!
Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)
