En l’actualitat, és freqüent trobar en totes les aules algun nen o nena diagnosticat amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Quan pensem en un cas de TDAH, el que ens imaginem és un nen mogut, a qui li costa estar-se quiet o assegut a la cadira, amb dificultats per aguantar-se les ganes de parlar i amb tendència a molestar els companys amb la seva impulsivitat.
Tanmateix, hi ha casos en els quals el dèficit atencional es presenta d’una manera ben diferent: sense els símptomes típics d’hiperactivitat i impulsivitat. Parlem d’aquells casos en què el símptoma predominant és la falta d’atenció (conegut fins ara com a un subtipus inatent del TDAH).
En aquests casos, el nen presenta un patró persistent d’inatenció que interfereix significativament en el seu funcionament en l’àmbit social, familiar i acadèmic, així com en el seu desenvolupament personal. El DSM-V explica la inatenció amb els següents símptomes:
– Manca d’atenció als detalls, comissió d’errors o manca de precisió en tasques escolars o durant altres activitats. Per exemple, deixar-se un exercici a mitges, o saltar-se una pregunta en un examen.
– Freqüents dificultats per mantenir l’atenció en tasques o activitats recreatives. Aquest símptoma sol veure’s a l’hora d’atendre a classe, però també es pot observar quan es té una conversa quotidiana o quan es llegeix un text.
– Sovint sembla no escoltar quan se li està parlant directament. Sembla tenir el cap en un altre lloc, pensant en altres coses, fins i tot quan no hi ha cap altra distracció al voltant.
– Sol mostrar dificultats a l’hora de seguir les instruccions i no acaba les tasques escolars o domèstiques: les comença però es distreu, s’evadeix o oblida el que estava fent. Per exemple, deixar un exercici de classe a mitges, deixar la taula a mig parar, etc.
– Sovint li costa organitzar les tasques i activitats, especialment quan s’han de realitzar petites tasques de manera seqüencial. Per exemple, a l’hora de preparar la motxilla, posar l’estoig a dins abans d’haver guardat tots els llapis.
– Amb freqüència evita, li disgusta o es mostra poc entusiasmat per iniciar tasques que requereixen un esforç mental sostingut, sobretot a l’hora d’estudiar o fer un exercici percebut com a difícil.
– Sovint perd objectes com el material escolar, o objectes de la vida diària, com les ulleres o les claus.
– Freqüentment es distreu amb facilitat per estímuls externs, encara que sigui subtil, com ara una porta que es tanca o un objecte que cau a terra.
El “perill” d’aquest tipus de dèficit és que sovint passa desapercebut, i no s’identifica fins a l’adolescència o, fins i tot, fins a l’edat adulta (si és que s’arriba a identificar mai). Això s’explica perquè aquest tipus de perfil “no molesta” a l’aula, i es pot percebre simplement com un nen poc interessat o tímid que no presenta cap altra dificultat.
El repte per a mestres, pedagogs, pares i psicòlegs és saber localitzar aquests casos on la manca d’atenció pot estar repercutint en el rendiment escolar, en les relacions socials o familiars, i intervenir en aquest punt per a facilitar l’adaptació a l’entorn i evitar el patiment del nen.
Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)
