Tenim la tendència a concedir més atenció als aspectes negatius de les coses que als positius. És el que en psicologia es coneix com el biaix negatiu.
El biaix negatiu ens afecta en molts àmbits:
-
En la presa de decisions. Els possibles costos o pèrdues tendeixen a pesar més en la decisió que els possibles guanys. Sentim més malestar per perdre 20€ que alegria per guanyar-los.
-
A l’hora de formar-nos una opinió sobre algú o alguna cosa. Li donem més importància i credibilitat a les opinions negatives.
-
Cometre un error és molt pitjor que cometre 100 encerts. Tenim tendència a donar-li voltes a allò que no hem fet bé o no ha sortit com esperàvem.
-
Les experiències negatives es graven en la nostra memòria amb major facilitat que les positives. Per això quan es tracta de recordar esdeveniments ens és més senzill recuperar els esdeveniments negatius.
-
Relacions. En les relacions de parella o amistat tendim a concedir més importància i significat a les interaccions negatives que a les positives.
Per què fa això el nostre cervell?
El nostre cervell li concedeix més pes a alló negatiu perquè busca sobreviure. Segons Kahneman “El cervell dels éssers humans i altres animals conté un mecanisme que ha estat dissenyat per a donar prioritat a les males notícies, per a augmentar la probabilitat de viure el temps suficient per a reproduir-se”. Si els nostres avantpassats escoltaven un soroll estrany, més els valia atendre’l i pensar en el pitjor per a així poder posar-se fora de perill. Nosaltres som els descendents d’aquells humans que tenien aquest biaix negatiu o tendència a la negativitat.
El biaix negatiu ens ajuda a sobreviure però no ens fa més feliços, fins i tot diria que ens pot arribar a amargar la vida.
Com contrarestar el biaix negatiu
– Prendre consciència de l’existència d’aquest biaix, de la nostra tendència a la negativitat. Així podrem activar activament mecanismes de reajustament a la realitat.
– Enfocar-nos en els aspectes positius de l’experiència que estiguem vivint. En focalitzar-nos en el positiu activament, baixem el nostre nivell d’alerta, el que ens permet una major flexibilitat cognitiva. No es tracta de convèncer-nos que les coses són millor del que són, però sí de qüestionar les nostres primeres impressions (mediatitzades pel biaix negatiu).
– Acomiada el dia recordant activament allò positiu que t’ha passat durant el dia. D’aquesta manera ajudem la nostra memòria a fixar no sols el negatiu sinó també el positiu.
Laura Sánchez
Col.21209
