A Teràpia infanto-juvenil

Antecedents

No ha estat fins a finals del s.XX que la depressió infantil i adolescent s’ha tingut en compte com a tal. Es pensava que els menors no podien tenir baixa autoestima, autoinculpació o que alguns símptomes desapareixien simplement amb la maduració. En les últimes dècades això ha anat canviant i s’ha anat consensuant que la depressió infantil i adolescent sí que existeix i que, de fet, té uns símptomes semblants a la dels adults. A més edat i maduració més s’hi assemblen els símptomes.

Símptomes principals

Estat d’ànim irritable o deprimit (tristesa, desesperança, desànim, passotisme, irritabilitat, reaccions d’excessiva ira o frustració…) i disminució de l’interés o del plaer en activitats (no interès en aficions que abans practicava, no disfruta com abans de les activitats que abans gaudia, aïllament social…).

Símptomes secundaris

Alteració del patró de son i/o alimentació, alteracions psicomotores (agitació, inquietud, enlentiment motor, mutisme, parla lenta i amb volum baix…), es fatiga i en cansa molt fàcilment i té menys energia per fer les coses, sentiments d’inutilitat i culpa, disminució de la concentració i dificultat per prendre decisions, pensaments de mort.

Causes

Les causes de la depressió infantil i adolescent poden ser múltiples: influència genètica, factors neurobiològics, falta de reforç en l’ambient familiar i/o acadèmic, baixa autoestima, personalitat molt autoexigent i/o perfeccionista, sentiment d’indefensió, patró d’atribució extern del èxits i intern dels fracasos, patró de pensaments distorsionats negatius, esdeveniment negatiu important, estrès acadèmic, excès de conflictes, tensió i males relacions en l’àmbit familiar, etc.

La causa mai serà única, sempre són diversos factors els que, sumats, poden generar una depressió.

Com gestionar-ho?

Lo recomanable es que davant la sospita d’una depressió infantil o adolescent es demani ajuda professional però els pares sempre tenen una funció important com a coterapeutes.

  • Fomentar la consciència i expressió emocional a casa seguit de validació i acceptació. Sense jutjar ni censurar emocions.
  • Reforç verbal i afectiu de conductes positives i sobretot d’aquelles contràries a la depressió.
  • Supervisar hàbits de son i alimentació per anar poc a poc ajustant-los a la normalitat. Sense pressió, ni crítiques, ni càstigs…
  • Actitud de recolzament i acompanyament incondicional. Fer-li saber que no està sol/a.
  • Davant la detecció de pensaments negatius en les seves verbalitzacions no jutjarem ni censurament però sí qüestionarem amablement per afavorir pensaments més realistes i raonables.
  • No fer pressió per a que realitzi activitats agradables o per a que socialitzi. Millor suggerir, convidar o persuadir i acceptant un no per resposta (potser no està preparat/da).
  • Tenir paciència, el canvi no es produeix d’un dia per l’altre, porta temps i és necessari tenir-ho en compte per evitar frustracions que juguin en contra.

 

Patricia Vílchez Las Heras

Psicòloga sanitària infanto-juvenil

Col·legiada 21639