La covid i el confinament ens ha portat moltes conseqüències. Algunes les vam veure de seguida, altres han anat apareixent amb el temps i s’han fet palpables dins la pràctica terapèutica.
Poc després del confinament dur, ja es parlava dels estralls que aquest havia fet, sobretot en joves i adolescents. Avui en dia, gran part de la comunicació a aquestes edats és a través de les xarxes, el confinament ho va fer obligatòri, i el resultat de tot plegat no va tardar a fer-se visible.
Molts joves, i també adults, van començar a patir símptomes d’angoixa i depressió. També sensació d’aïllament, fòbies socials, pors hipocondríaques, per anomenar algunes conseqüències, d’aquest enclaustrament.
Els professionals de la salut, també van patir lo seu: excés de feina, jornades inacabables, treball sota pressió i amb pocs recursos, que va provocar moltes baixes per estrès i depressió.
De pocs mesos cap aquí, m’he trobat amb un grup de pacients que demana ajuda perquè reconeixen un consum abusiu d’alcohol. Són pacients adults, provinents de diferents estrats socials i econòmics, però que manifesten un fet comú. Aquest fet és que durant el confinament va augmentar considerablement el consum d’alcohol. Potser les causes van ser l’avorriment, l’angoixa, la impotència davant tot el que estàvem vivint.
En qualsevol cas, i només com a observació, eren persones que feien un consum moderat d’alcohol abans que tot això passes. Sabem que en una situació d’estrès, un consumidor d’alcohol pot passar a fer-ne un abús. És un risc que corren sempre. Aquest abús els hi genera prou incomoditat per a buscar ajut professional.
Davant d’això molta comprensió i empatia, i deixar que ells sols trobin el camí de sortida. Com?
Primer han de tenir clar quins són els motius pels quals volen deixar de fer-ho, perquè de qui arrancarà la motivació, el motor, per fer-ho. I això només ho poden dir ells, perquè és la seva vida, el seu cos i la seva salut.
Segon han de pensar que poden fer per abandonar aquest consum, i això també és diferent d’un pacient a un altre, perquè cada un té recursos d’afrontament diferents.
Tercer, oferir’els-hi eines d’afrontament de l’estrés més saludables, instaurant hàbits d’esport, meditació, etc.
En quart, i últim lloc, motivar-los a enriquir la vida amb aquelles aficions i interessos que realment els hi aportin, que no deixin sensació de buidor, que els alliberi de l’aborriment, o si més no l’acceptin de forma saludable.
Marta Santaeulària
8318
