Com ens afecta la primavera.
Val a dir que aquest post no té cap mena de base científica, està basat únicament en la meva observació com a professional de la salut.
Ja fa uns anys, quan vaig començar a treballar com a psicòleg a una consulta privada, vaig observar, com ens afecta l’arribada de la primavera. O millor dit el canvi de temps, les pujades de temperatura i la major presència de sol, que té lloc entre el Març i l’Abril, independentment de l’inici formal de la Primavera.
Aquests canvis meteorològics, tots aquells que tenim flors o plantes a casa, podem observar que solen afectar: més brots, creixement més ràpid, més sequedat a la terra i per tant més necessitat d’aigua, etc. És a dir, és evident que aquests canvis afecten les plantes en tal que éssers vius.
Per això també la primavera ens afecta a nosaltres, els humans, com a éssers vius que som.
Ara bé, com ens afecta?
Hi ha qui diu que li encanta la primavera, la sensació de sortida de l’hivern i també el fet social i cultural que fa que molts tinguem associada aquesta època amb sortir més, les terrassetes dels bars estan més plenes i hi ha un augment d’activitats, festivals i altres actes culturals a l’aire lliure.
Per contra moltes persones viuen aquest moment com un cert atac al tancament i privacitat més propi de l’hivern i els mesos freds. Tenen la sensació que el seu ritme de funcionament s’accelera en contra a la seva voluntat i per tant, ho viuen, en certa manera, com una agressió.
A tot això hauríem d’afegir les al·lèrgies i la seva proliferació durant aquests mesos, que provoca nombroses i conegudes molèsties a una gran quantitat de gent.
Potser per tot això durant aquests mesos sovint arriba un gran nombre de nous pacients a les nostres consultes, amb símptomes propis de la depressió i/o ansietat amb totes les seves variants. Alguns manifesta’n cansament, tristesa, estrès, esgotament….
Altres pacients, durant aquests dies, fan recaigudes, com potser li passaria a una planta d’interior si ara la traguéssim al balcó a ple sol.
Val a dir, que altres persones, amb processos més cíclics, aquests canvis de temps els hi provoquen una evident millora.
De tot això, el que podem constatar és que com a éssers vius que som, els canvis de temps, de llum, horaris, ens afecten. Per alguns en positiu, per d’altres en negatiu, perquè la variabilitat entre humans és molt gran, i l’adaptació al canvi (en aquest cas de temperatures i de llum), no és igual en tots nosaltres. La homogeneitat està en què som humans, i sí, la primavera ens afecta; la heterogenitat està en què no ens afecta a tots per igual ni en el mateix sentit. Com diu el refranyer castellà: La primavera, que cante o que llore, no viene nunca sin flores.
Marta Santaeulària
