Hi ha persones que mostren una gran dificultat per tolerar les molèsties, els imprevistos, els contratemps i en general les circumstàncies adverses que succeeixen diàriament en la vida. Quan les coses no surten com un espera, és normal certa decepció, però no ho és sentir-nos extremadament molestos i quedar enganxats en la negació i la queixa contínua.
Els nens petits a poc a poc van aprenent que no sempre poden tenir tot el que desitgen, que de vegades cal esperar i fins i tot fer-se a la idea que el que desitgen no és possible. L’entorn els ensenya que els seus desitjos no són ordres. No és senzill, tots hem vist la desesperació d’uns pares que tenen al nen picant de peus i cridant a terra perquè vol alguna cosa. En aquestes situacions, els pares pateixen, s’avergonyeixen, s’enfaden, ho passen malament, però totes aquestes sensacions desagradables tenen un sentit de ser. Totes aquestes experiències ensenyaran al nen a superar les negatives, sobreposar-se als fracassos i acceptar les pèrdues, dins d’un entorn d’acceptació incondicional i seguretat.
Però quan la sobreprotecció de l’entorn els priva d’aquestes lliçons tan fonamentals, les persones poden arribar a desenvolupar el que en psicologia anomenem BTF (baixa tolerància a la frustració). Per a les persones amb BTF, la vida ha de ser fàcil i agradable, obtenir el que volen sense grans esforços i sense molestos contratemps. Quan les coses no van com esperen, ho viuen com una gran injustícia i els costa molt acceptar els fets. Es queden ancorats en la queixa i la ràbia contínua, la qual cosa els dificulta afrontar les situacions difícils.
Quan no aprenem a tolerar la frustració de petits, la vida acaba ensenyant-nos aquesta lliçó tard o d’hora en entorns menys segurs, sense la protecció de l’autoestima que ens ofereix la família. L’amor incondicional de la família salvaguarda l’autoestima del nen, perquè aquest sap que l’amor que senten per ell no té res a veure amb la negativa, és un “t’estimo, et valoro, però no pot ser”. Quan la frustració la trobem en altres entorns el “t’estimo” i “et valoro” no vénen donats, i podem arribar a pensar que és un rebuig cap a nosaltres com a persones, perquè no agradem, no encaixem o no ho mereixem, podent arribar a desenvolupar altres pertorbacions emocionals.
Les persones que aprenen a tolerar la frustració, en canvi, tenen més capacitat d’adaptació als canvis i viuen amb menys estrès.
