Al llarg de la vida anem creant i vivint a través del que en psicologia diem marcs de referència personals. Aquests marcs sorgeixen de l’educació rebuda, les experiències viscudes, l’estil de vida que portem, els nostres valors, les nostres creences… i condicionen el tipus de resposta que donem a les diferents situacions que ens anem trobant. Els marcs de referència faciliten la vida al nostre cervell que no ha d’anar avaluant totes les dades disponibles en l’ambient constantment per a donar sentit a tot al que vivim sinó que automatitza determinats processos de percepció per a ser més eficient.
En psicologia de la percepció es fa la distinció entre processament top-down versus processament a bottom-up. El processament bottom-up seria el que parteix dels sentits, i el processament top-down seria el que parteix de la memòria, les interpretacions i les expectatives (processament cognitiu). Els marcs de referència estarien implicats en el processament top-down. Tots dos tipus de processament es posen en marxa alhora i cadascun contribueix a l’anàlisi total de la situació. S’ha de combinar la informació procedent de la memòria amb la informació procedent de l’anàlisi sensorial, les dues informacions són necessàries i s’influeixen mútuament. De manera que no sols creiem allò que veiem, sinó que també veiem allò que creem, de manera que les creences també creen la nostra realitat.
Normalment no arribem a ser conscients de la manera en què els marcs de referència personals condicionen la manera en què vivim els esdeveniments. Això ho veiem diàriament en la teràpia de parella on ens trobem a dues persones que estan vivint una mateixa situació a través de dos marcs de referència diferents, tots dos convençuts que el que pensen i perceben és la realitat. Fer-los conscients dels seus respectius marcs de referència és necessari per a arribar a un enteniment mutu.
Prendre consciència de quins són els nostres marcs de referència és un primer pas per a guanyar flexibilitat i tornar-nos una mica més protagonistes de les nostres vides.
El nostre cervell ja fa molt bé això d’automatitzar i interpretar la realitat des del nostre passat, però si volem realment veure el present de manera objectiva és interessant descobrir quines creences tenim, quines vivències han marcat la nostra percepció del món, quines respostes hem interioritzat tant que som incapaços de donar unes altres. Ser conscients no les elimina però d’alguna manera les desactiva i en última instància a través del treball terapèutic sempre tenim el poder de generar nous marcs de referència més amplis.
Laura S
