L’atenció plena i l’acceptació de l’experiència del present pot ajudar-nos a fer front al dolor físic. Alguna vegada heu escoltat les agulles del rellotge en una nit d’insomni i heu tingut la sensació que com menys volies escoltar el pas del temps, més fort es tornava el so?.
És el que passa quan vols deixar de sentir alguna cosa, centres tota l’atenció en el fenomen que intentes evitar i paradoxalment aquest es torna més present. Amb l’experiència del dolor passa una cosa semblant, com més la volem evitar, més ens centrem en ella i més intensa es torna.
Trobem 2 obstacles importants a l’hora d’accepetar l’experiència del dolor:
- La por que no minvi. La preocupació, l’angoixa i la por que el dolor no cessi fa que tensem els músculs experimentant més dolor. Amb la pràctica de l’atenció plena, en portar la nostra atenció a les sensacions doloroses del present, l’angoixa, orientada al futur, es redueix. També constatem el fet que tot canvia, de manera que quan experimentem dolor, la realitat del constant canvi resulta un alleujament.
- L’efecte que aquest produeix a la nostra vida. Les persones amb dolor estan molestes i frustrades per veure’s limitades en les seves activitats pel dolor. Però si constatem que és possible viure una vida plena tot i sentir dolor, sentirem menys por i menys ira per això i, per tant patirem menys. A vegades no és el dolor en si el que limita les nostres activitats, de vegades és la urgència per obtenir alleujament el que fa que abandonem les activitats que estem duent a terme. La pràctica de l’atenció plena, ens pot ajudar a observar aquesta urgència i a separar el dolor dels sentiments de desesperació. Veiem com la urgència de deixar el que fem és diferent de les sensacions doloroses, i en observar-la com el que és, al quedar amb ella sense intentar evitar-la, aprenem a tolerar-la.
La pràctica de l’atenció plena ens ajuda a diferenciar el que podem controlar del que no podem controlar. No podem controlar quan apareix el dolor, ni els seus símptomes, però sí que podem controlar la nostra conducta. Podem triar prestar atenció al present, podem triar moure’ns amb normalitat i podem triar continuar amb la nostra vida.
