Cada cop m’arriben a consulta amb més freqüència persones adultes que demanen avaluació neuropsicològica de trastorns com ara el TDAH o la dislèxia. Avui dia tothom coneix aquests termes i ja no només es relacionen amb nens i adolescents, sinó que molts adults que mai van ser diagnosticats també es plantegen si els pateixen.
Com arriben a consulta?
El perfil típic és el de persona adulta que té queixes en àmbits del seu dia a dia com ara els estudis, la feina, l’organització de les tasques diàries i, fins i tot, les seves relacions interpersonals i l’autoestima. Molts cops aquestes persones arriben a consulta després del diagnòstic d’un dels seus fills o d’un altre membre de la seva família, algun amic o conegut, o simplement perquè n’han sentit a parlar en algun lloc i s’han sentit identificats.
Té sentit avaluar-ho en aquest punt vital?
Cada cas és diferent, però si has arribat al punt de pensar en la possibilitat de tenir algun d’aquests diagnòstics, la resposta sempre és SI, té sentit comprovar-ho, sigui quina sigui la teva edat. I aquestes són les raons més importants:
- Per millorar la teva capacitat de concentració en tasques cognitives.
- Per poder valorar la possibilitat de rebre una medicació que et pugui ajudar.
- Per millorar la teva qualitat de vida i sensació que tens el control del teu dia a dia.
- Per autoconeixement i curiositat personal.
Què he de fer si m’ho plantejo?
El millor que pots fer és contactar amb un neuropsicòleg, que és l’especialista encarregat de fer aquest tipus d’avaluacions. Si ja fas o has fet teràpia amb algun psicòleg, li pots explicar la teva inquietud perquè t’ajudi a trobar el millor especialista per tu.
Un cop a consulta, com es fa un diagnòstic?
El procediment més habitual és dur a terme una entrevista en la qual el professional pugui conèixer la informació més important tant del desenvolupament en la infància com de la simptomatologia en l’edat adulta, i on et dirà si realment té sentit tirar endavant amb aquesta avaluació. Si és així, es realitzaran una sèrie de proves d’avaluació neuropsicològica i qüestionaris que aportin més informació que pugui ser de rellevància. Amb totes aquestes dades, el professional serà capaç de confirmar o descartar el diagnòstic.
I ara què?
Tant si s’ha fet un diagnòstic com si no, el neuropsicòleg t’orientarà sobre quin tipus de suport necessites a partir d’ara. És possible que no tinguis cap diagnòstic dels que sospitaves, però que necessitis algun tipus de teràpia psicològica. També pot ser que tinguis un diagnòstic, i que necessitis entendre’l a fons i aprendre a conviure amb ell. En aquest punt el professional t’orientarà per veure si necessites sessions d’estimulació cognitiva, pautes de gestió i organització, derivació a un metge per valorar medicació, etc.
Així que, si t’has sentit identificat i tens aquesta inquietud en ment, no dubtis a consultar-nos!
Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)
