L’adultesa emergent és l’etapa en la que s’abandona l’adolescència i s’entra en l’adultesa. Es produeix entre els 18 i els 25 anys aproximadament. Es caracteritza per una continuació de l’educació i l’exploració i s’enredereixen aspectes como el matrimoni, la paternitat o el desenvolupament professional.
A continuació citaré alguns aspectes importants d’aquesta etapa a tenir en compte de cara a l’educació i prevenció de problemes.
A nivell biològic és quan el cos està més fort, sa i amb una capacitat òptima per a la reproducció. Per qüestions evolutives és quan es té una vida sexual més activa: més orgasmes i un desig sexual més intens així com es produeixen menys avortaments espontanis i menys problemes congènits en cas d’embaràs. Tot i així, per les característiques socials d’aquesta etapa, no es pensa sempre en la paternitat de manera que els mètodes anticonceptius juguen un paper de vital importància, també a més per a la prevenció de MTS’s. És imprescindible, per tant, arribar a aquesta etapa amb una bona educació sexual.
També és una etapa caracteritzada per l’assumpció de riscos, la qual, juga un paper tant positiu com negatiu. És en aquesta etapa quan, si no hi ha dificultats econòmiques, se sol produir la independització. Aquesta està relacionada amb l’efecte positiu de l’assumpció de riscos: anar-se’n a viure a una altra lloc, començar a viure de la pròpia economia, començar la universitat, marxar a un altre país, provar diferents treballs, establir relacions de parella estables, tenir fills/es, etc. D’altra banda, hi ha el costat negatiu de l’assumpció de riscos: consum de drogues, conducció temerària, esports de risc, violacions o abusos sexuals, apostes, sexe sense protecció amb múltiples parelles, etc. Per tant, de nou és imprescindible que hi hagi una educació, conscienciació i prevenció de totes aquestes conductes de risc a aquestes edats tant a nivell familiar com institucional.
Pel que fa a la part cognitiva, abandonen l’etapa adolescent més caracteritzada per la impulsivitat i passen a una manera de pensar una mica més raonada. Això és degut a una consolidació en el desenvolupament cerebral. Aquest aspecte no està renyit amb la major assumpció de riscos. Aquesta última es produeix per la temptadora càrrega adrenalítica que es produeix en aquesta etapa per conductes de risc. És a dir, no es duen a terme per impulsivitat (resposta ràpida motivada principalment per emocions) sinó que, tot i que es raonen, el risc és atractiu. El fet que raonin més les accions fa que siguin més eficaços en les seves relacions socials, en la resolució de problemes o en la presa de decisions. Així doncs, si tenim en compte això, en aquesta etapa és recomanable deixar als joves decidir i emprendre amb llibertat (però amb una bona base educativa per evitar conductes de risc) ja que precisament això fa que desenvolupin més i millor aquesta nova manera de pensar.
Pel que fa a la identitat, en aquesta etapa encara està en fase de construcció, la qual comença durant l’adolescència. Durant aquesta etapa es va produint progressivament una consolidació en les diferents àrees de la identitat: identitat ètnica i cultural, identitat vocacional, identitat del rol de gènere, identitat sexual, etc. En aquesta etapa és imprescindible la llibertat absoluta per definir aquestes identitats. Una censura o judici sobre ella pot generar conflictes interns al jove adult que més tard o més d’hora generaran malestar i problemes. Per tant, com a pares, hem de procurar no censurar o jutjar així com ajudar-los a definir-se sense por a censures o judicis de la societat.
Finalment, pel que fa a la personalitat, és estable al llarg de la vida però estable no és igual a estàtica. Això vol dir que durant aquesta etapa poden aparèixer o desaparèixer trets i produir-se canvis. L’establiment de trets més positius (generadors de benestar) així com una bona autoestima, són més probables si deixem als adults joves ser més lliures, tenir més espai per ser, fer i desfer, prendre les seves pròpies decisions i aprendre dels seus errors d’una manera constructiva. Aquest espai fa que emprenguin més i siguin més actius per la qual cosa augmenten els seus èxits i millora la percepció d’autocapacitat i autoeficàcia. Com a pares, en aquesta etapa toca ser-hi per ajudar-los i animar-los quan s’equivoquin però no per censurar-los, jutjar-los o decidir per ells.
Com a conclusió, hem de procurar que els nostres adolescents arribin a l’edat adulta emergent amb una bona conscienciació dels problemes comuns d’aquesta etapa que tenen a veure amb les conductes de risc i la vida sexual. Per la resta, el recomanable mai és sobreprotegir sinó donar espai per ser, fer, decidir, equivocar-se, rectificar, canviar i definir-se per arribar a ser adults amb major autoestima i benestar.
Patricia Vilchez Las Heras
Psicòloga sanitària infanto-juvenil
Col.: 21639
