“No deixaràs d’estar trist i aquesta persona no tornarà…”. Així de sinceres solen ser les sessions de Javier Barbero (psicòleg especialista en cures pal·liatives), “…No obstant això, arribarem a un estat on les emocions no ens sobrepassin”. Aquest estat és precisament el que es busca en psicoteràpia en tractar casos de dol. L’objectiu principal és reconduir el procés de pèrdua fins a provocar un significat de creixement i maduració en el pacient.
El concepte de dol
El concepte de dol no abasta únicament la mort d’un ser estimat. Són totes aquelles pèrdues significatives per a una persona, com poden ser, les ruptures de parella o la pèrdua d’una feina. Cada persona passa per un procés únic i intransferible, perquè l’experiència del que representa la pèrdua depèn de diversos factors: el tipus de relació amb allò que ja no forma part de nosaltres, el rol que hem jugat en aquesta relació i el motiu de la pèrdua. El procés de dol adquireix un caràcter global ja que es reflecteix en totes les diferents dimensions de l’ésser humà: física, cognitiva, emocional i conductual.
La funció de las emocions
És important equilibrar la recreació-evitació dels sentiments que sorgeixen en aquests casos i conèixer la funció que té cadascun. La funció de la ràbia consisteix a mantenir viu el vincle amb l’objecte perdut a través del dolor. Darrere d’aquesta ràbia, hi haurà tristesa. Una tristesa que caldrà sostenir una vegada que la ràbia desaparegui mitjançant la reexperimentació i revisió de la relació amb l’objecte perdut. Per tant, i tal com han mostrat les recerques fisiològiques, la sensació del dolor és paradoxal: cal parar-li esment perquè desaparegui.
¿Qué podem fer?
Visitar el lloc dels fets, viure rituals comunitaris o estar aïllats en segons que moments són necessitats de les persones que passen per processos de pèrdua que cal respectar. Perquè aquestes necessitats no perdurin en el temps i es tornin un impediment en la superació de la pèrdua, la persona ha de començar a mobilitzar els seus recursos. El temps no ho cura tot per si mateix, les persones sempre fem alguna cosa per a millorar, com el simple fet de sortir de casa, mantenir una conversa amb algú o tornar a la feina.
Conclusió
Tal com afirmava Bowlby (psicoanalista) si el procés de dol no s’elabora de manera sana, emocions antigues poden aparèixer en cada nova pèrdua. Per això, és necessària l’atenció psicològica en aquests casos. És important valorar el procés de dol i els possibles factors de risc, així com oferir recursos necessaris als pacients per a una elaboració positiva de la pèrdua.
https://psicologiaymente.com/psicologia/tipos-duelo
Miriam Puig Claramunt
Psicòloga General Sanitaria (N.Col.23417)
