A Teràpia individual

“ El fracàs més gran que pateix l’ésser humà el constitueix la diferència entre allò que era capaç d’esdevenir i allò que ha arribat a ser.”

Ashley Montagu.

Coaching és una paraula que ve de l’anglès, “to coach”, que vol dir entrenar per aconseguir una meta o habilitats específiques en la vida personal i/o professional. També seria gestionar i potenciar el talent personal, i que és el talent? És tota aptitud intel.lectual o capacitat natural o adquirida que tenim (entenent per capacitat: ser capaç de…). Per tant l’objectiu final d’un procés de coach, en aquest cas, personal, és l’auto-superació (assolir una meta o habilitat) o l’auto-realització (Potenciar al màxim aquella habilitat o capacitat que ja tinc).

Coach també té una altra accepció, era el carruatge que transportava persones d’un lloc a un altre durant l’edat mitjana, per això el procés també s’entén com un viatge on un vehicle (coach)  transporta la persona (procés) des del punt on és al punt on vol arribar.

Per tat, un procés de coaching és un entrenament on hi ha d’haver present un entrenador o coach i un entrenat o coachee.

Una característica fonamental del coaching és que el entrenador dóna les eines i el suport però sense aportar la seva experiència o coneixements personals.

Anem a veure una diferència fonamental entre un procés de coach i altres relacions interpersonals de servei que coneixem, pel que fa a objectius del procés:

Psicoteràpia: L’objectiu és curar una patologia. Tot i que, actualment, hi ha una corrent anomenada psicologia positiva (Seligman) que el que intenta és, no tant curar,  sinó prevenir i també millorar la qualitat de vida de les persones.

Ensenyament: Traslladar coneixements teòrics d’un professor a un/s alumnes.

Consultoria: Donar solució a un problema.

Coaching: Assolir objectius mitjançant solucions aportades pel client.

Mentoring: Transmetre coneixements i experiències per resoldre problemes o assolir metes.

El procés consta de dos fets: reflexió i actuació.

La reflexió sense actuació no va enlloc, de la mateixa manera que l’actuació sense la reflexió pot suposar una pèrdua de temps i de recursos.

En ambdós casos el fracàs hi és garantit.