Està prohibit passar-ho malament. Com ho llegeixes. No pots, no has de passar-ho malament. Així que fixa’t bé quan comences a notar en tu un indici de malestar i aprofundeix en el terrible que és sentir-se d’aquesta forma.
Si estàs llegint això, probablement siguis d’aquesta generació en la qual vas créixer des de petit, no amb un pa sota el braç, sinó amb un llibret de «Com ha de ser les coses, segons Jo». No diguis que no tan ràpid i pensa en les vegades des de que et lleves fins que te’n vas a dormir a les que et enrabias, et poses ansiós o et deprimeixes: «El tren hauria d’haver parat abans», «no haurien d’haver tants cotxes a la carretera «,» la gent hauria de conduir millor «,» haurien de valorar-me com jo vull a la feina «,» hauria de poder prendre aquesta decisió sense perdre res «,» No hauria de tenir aquesta feina «,» ell / ella hauria de entendre-! » , «això no hauria d’haver succeït així», etc … Percátate d’aquests pensaments que t’acompanyen tot el dia sobre queixes de com són les coses. Fes la prova.
Ara digues-me, per què lògica raó tot això hauria de passar d’una altra manera si la realitat de cada dia és justament aquesta? No seria més lògic esperar que per exemple, atès que és el que ha succeït en totes les altres vegades anteriors, quan anessis a la feina et trobaràs amb algun conductor que fa alguna barbaritat?
Et diré perquè et passa tot això, per la teva llibret. El llibret de «Com deuen ser les coses segons Jo». Perquè si el món fes, o si en el món passessin les coses de la manera que a tu t’agrada que ho facin … tot em seria máaaaas fàcil. Si o No? Seria máaaas còmode. «Per què diantre he de passar-ho malament, eh?» I és que aquest és el preu que hem pagat per viure en la societat actual que vivim. És el preu de la infelicitat. Cada vegada que acceptem de manera indirecta anuncis que ens venen que la vida ha de ser més fàcil, més còmoda i més ràpida, estem acceptant una vida d’infelicitat. Fixa’t, Quant trigues a comprar un llibre? No tens ni de fer cua, ni tan sols moure’t. Només prémer un botó. Hi ha aplicacions, cada vegada més senzilles per aconseguir tot el que vulguis de la manera més fàcil, senzilla i ràpida possible. El progrés en tecnologia va en aquest sentit. Res ha de costar-nos, res ha molestar-nos. «No et frustres … la vida ha de ser més fàcil» ens criden. I quan ens vam trobar alguna cosa al món que no ens agrada o ens costa una mica més del que ens agradaria … apareix el nostre DRAMA. «No és just!» «És horrible» «no ho puc suportar».
Benvinguts a la baixa tolerància a la frustració. Cada vegada tolerem menys sentir-nos malament, les emocions negatives. Ens vam criar rígids, inflexibles i exigents davant la vida. Cada vegada més. Mira als nens del teu voltant «Que no es faci mal», «No li suspenguis!», «Que no li sigui tan difícil!» «Que no li passi res dolent!».
Quan un para per un moment dins d’aquest caos de el dia a dia, a reflexionar sobre el que exigeix a la vida … un cau en el compte d’una cosa: en realitat la vida no ha de ser còmoda, ni les coses fàcils, i el millor … tot i així … no és terrible que no succeeixi. Simplement la vida ÉS, encara que sigui desagradable en molts moments. No cal pertorbar més del necessari. ¿No creus?
De fet, les coses més importants a la vida, les que valen realment la pena no són les més fàcils, ni les més còmodes, ni les més ràpides d’aconseguir.
Però resulta que aquest aprenentatge no ve sol, té doble regal. El sentit de l’humor. Un torna a riure del que passa, desperta el seu enginy i s’allibera de l’excessiva serietat que no s’havia adonat que tenia.
A la fin, el que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys.
Abraham Lincoln (1808-1865) Polític nord-americà.
Bibiana
