L’altre dia em comentava un pacient que es dedica a les reformes que havia rebut una allau de feina aquest Setembre. D’altra banda he llegit algun article o he vist en algun programa de TV informació relativa a la Covid i l’espai on vivim. O millor dit el confinament i l’espai on vivim.
A causa del confinament que vam patir el passat mes de Març, com tots recordareu, ens vam veure obligats a quedar-nos a casa sense sortir. Hores i hores, dia rere dia. Es va fer llarg, per uns més que per d’altres, però va ser llarg. I el fantasma de què això es pugui repetir durant aquesta pandèmia o les properes que alguns vaticinen, no s’esvaeix.
Deien l’altre dia al 3/24 que possiblement l’arquitectura viurà un abans i un després de la Covid. També a l’UAB han fet algun estudi buscant relació entre el tipus de l’habitatge i la vivència de la malaltia. És evident que les condicions de l’ habitatge van provocar que alguns visquessin el confinament de forma més traumàtica que altres. No és a l’abast de tothom tenir una casa amb jardí, ni viure en un àtic, ni tan sols poder tenir un balcó. Però deia un noi al qui van entrevistar, que preferia viure a un altre barri, on els habitatges eren més econòmiques i poder tenir una terrassa o balcó. Al final la vida la fas més a casa que al carrer, normalment. I és evident que tenir una sortida, o més llum o més habitacions que donin a l’exterior i no a un pati de llum fosc, és més saludable tant amb confinament com sense.
Per tots aquests motius, penso que tots els que puguin faran alguna reforma o millora a casa. Ja hem vist que potser hi haurem d’estar més estones o dies del que estàvem acostumats. D’altres buscaran un nou habitatge, més agradable, amb més llum, etc.
En qualsevol cas, i finalment, els que s’hauran de posar les piles són els arquitectes, i buscar crear nous edificis i habitatges amb més llum, amb espais a l’aire lliure, amb possibilitat d’horts urbans o més espais comuns.
Penso que el canvi en aquest sentit ha arrancat ja.
Marta Santaeulària
8.318
