Aquests dies ens està tocant dir adéu a molta gent. I d’una forma totalment anòmala, sense funeral, sense enterraments i en el pitjor dels casos sense comiat o sense companyia.
Tota pèrdua significativa genera un procés de dol, i la intensitat d’aquest no depèn de la naturalesa del perdut, sinó de la relació afectiva que es tenia amb el perdut. És important entendre això per a no menysprear els sentiments de ningú.
Podem perdre a algú, podem perdre aspectes de nosaltres mateixos (físics o psicològics), podem perdre relacions afectives i podem perdre aspectes externs com el treball o una propietat. Tota pèrdua genera un procés de dol.
Diversos autors han definit diferents fases o etapes del dol. Aquí ens referirem al model desenvolupat per la psiquiatre suís-estatunidenc Elisabeth Küber-Ross. No poder celebrar un funeral pot dificultar l’inici del procés de dol però finalment aquest s’imposa, és un procés natural i és inevitable.
Les 5 fases del dol:
NEGACIÓ
En aquesta fase, la negació és simbòlica. No significa que no sàpigues que has perdut a algú o alguna cosa, és més una sensació d’incredulitat, de desconcert, de bloqueig, de xoc. La negació ajuda a esmorteir els sentiments i ens proporciona alguns moments sense dolor.
En aquesta fase necessitem compartir, explicar, posar-li paraules a la pèrdua, per això ens trobem una vegada i una altra explicant el que ha passat. És una manera de refredar els sentiments mentre intentes acceptar la realitat de la pèrdua.
RÁBIA
La rábia és una reacció natural davant les injustícies, i les pèrdues són injustes. Darrere de la ràbia hi ha moltes més emocions, però la rábia és una emoció amb la qual estem acostumats a bregar. Ens sentim còmodes en ella i ens permet aferrar-nos a alguna cosa. És important sentir i expressar la rábia sense jutjar-la.
Cal respectar aquesta rábia, no és inapropiada, ni excessiva ni està fora de lloc. És expressió del dolor i cal deixar que la persona l’expressi.
NEGOCIACIÓ
Fariem qualsevol cosa perquè la vida tornés a ser com abans de la pèrdua, retrocedir en el temps, canviar les coses. En aquesta fase ens perdem en els “què hauria passat si…?”, fantasejem amb finals alternatius de la història. La nostra ment explora totes les alternatives, per a gradualment arribar sempre a la mateixa conclusió, que la realitat és una altra. La realitat de la pèrdua acaba imposant-se.
DEPRESSIÓ
En aquesta fase podem experimentar una tristesa profunda, falta d’il·lusió per la vida, sensació de buidor, apatia, desinterès, solitud,… Com en les anteriors fases, és important respectar les emocions que l’acompanyen, tenen una funció i intentar escurçar la durada o la intensitat d’aquestes emocions impedeix el desenvolupament normal del dol.
La primera reacció de la majoria de la gent davant algú que està experimentant tristesa és intentar animar-lo. Aquesta reacció obeeix a la baixa tolerància que tenim al sofriment aliè o a les manifestacions emocionals dels altres, però en els processos de dol el millor que podem fer és acompanyar a la persona que sofreix sense intentar canviar res, sense pretendre que no estigui trista.
ACCEPTACIÓ
No confonguem acceptació amb trobar-nos bé o amb haver superat la pèrdua. L’acceptació és un procés, és la fase en la qual reorganitzem la vida i aprenem a viure amb la pèrdua. La pèrdua seguirà amb nosaltres, però haurem començat a reconstruir la nostra vida malgrat ella.
Les fases del dol, tal com les hem exposat són una simplificació, un model que ens ajuda a entendre els diferents estats pels quals passa la persona que sofreix una pèrdua, però no podem entendre-les com una successió d’etapes en línia recta. No hi ha regles sobre l’ordre o la durada de les fases, poden durar minuts, hores, setmanes, mesos. Podem saltar d’una fase a una altra en qüestió de minuts, per a tot seguit tornar a una fase anterior. Quan parlem d’una fase en particular, ens referim al predomini de determinades emocions i cognicions, però no exclou a les altres. No hem de perdre de vista que cada dol és personal i únic com la pròpia vida.
Recomanacions del copc per afrontar la mort d’una persona estimada durant el confinament.
Laura S.
