A Teràpia infanto-juvenil

Els trastorns de l’espectre autista són un tipus de trastorn del neurodesenvolupament. Això vol dir que s’origina a causa d’un desenvolupament diferent del sistema nerviós. A causa d’això es manifesta des de la primera infància i consisteix en la presència de dèficits o alteracions en determinades conductes. Les causes d’aquest particular neurodesenvolupament que dóna lloc a aquest tipus de trastorns són diverses i altament complexes. Aquest tipus de trastorn s’estima que el pateix l’1% de la població infantil. El diagnòstic es basa únicament en l’observació de la conducta del nen/a.

El quadre clínic es caracteritza principalment per 3 tipus d’alteracions: alteracions en la interacció social, alteracions en la comunicació i alteracions en els seus patrons d’interessos els quals són restringits i estereotipats.

L’objectiu d’aquest article és revisar els símptomes conductuals que podem observar segons la fase del desenvolupament per a aquells lectors que tinguin sospites de la presència d’aquest trastorn en algun fill/a, alumne/a o pacient.

Entre els 6 mesos i l’any i mig:

  • Evita la mirada i el contacte visual, el qual és limitat i breu.
  • No mira el que mira l’adult o el que li assenyala l’adult.
  • No mostra una expressió feliç quan mira al seu interlocutor.
  • No balbuceja quan se li parla directament.
  • No sembla atendre ni respondre a la veu del seu cuidador/a principal encara que si a altres sons.

Edat preescolar:

  • Alteració en el llenguatge: es pot produir un retard del desenvolupament però no necessàriament. Quan el desenvolupament no està alterat el llenguatge mostra algunes característiques (veu monòtona, excessiva o molt lenta, interpretació literal dels missatges, parla molt elaborada…).
  • Alteració en el joc: mostren poc interès en el joc imaginatiu. Prefereixen entretenir-se amb un objecte qualsevol com unes claus o ordenar per color els retoladors que amb ninots o objectes amb els quals simular accions de la vida quotidiana.
  • Alteració en la interacció social: Poc interès en altres nens i en el joc compartit. Reaccions inapropiades com pegar o cridar.
  • Conductes repetitives i interessos restringits: per exemple balanceig o aleteig amb les mans. Els atrau l’estimulació visual com els puzles, en els quals poden ser molt més hàbils que en altres activitats. Requereixen fer certes activitats d’una manera determinada o en un moment determinat mostrant fortes rebequeries, fins i tot autolesions si s’alteren aquests requeriments.
  • Hipersensibilitat sensorial: poden mostrar cert malestar davant determinats sons forts (com un motor, un timbre o el lladruc d’un gos). També pot ser que rebutgin aliments per la seva textura o color en lloc de pel seu sabor.

Edat escolar:

  • Llenguatge: poden referir-se a si mateixos en segona o tercera persona. Poden utilitzar frases repetitives que han après i repeteixen en múltiples contextos i sempre amb la mateixa estructura exacta mostrant així un llenguatge rígid encara que correcte. Poden presentar alteracions en el ritme o l’entonació. Poden també mostrar poc interès per iniciar o entrar en una conversa si el tema de conversa no és un dels seus interessos restringits. Poden no arribar a tenir una conversa «d’anada i tornada», és a dir, en la que respongui en funció del que li diu o respon el seu interlocutor. Poden no adaptar el seu llenguatge al context i parlar igual amb desconeguts que amb familiars o en una festa igual que a classe. Solen interpretar literalment els missatges i els costa captar la ironia, el sarcasme o les metàfores.
  • Interacció social: Mostren dificultats per entendre les relacions socials i per això mostren dificultats en elles i poc interès.
  • Conducta: poden mostrar fort afecció a les rutines i escassa flexibilitat. S’alteren davant els canvis que no esperen. Poden invertir molt de temps i energia en activitats de col·leccionar, ordenar, numerar o llistar. Poden canviar d’interès però al cap d’uns mesos o pocs anys. Poden tenir interès en temes que no interessen a la majoria de nens (horaris de trens, manuals d’instruccions, etc.).

Adolescència:

  • Rigidesa cognitiva: poden tenir punts de vista molt extremats i no entendre ni acceptar els punts de vista dels altres.
  • Interacció social: segueixen tenint dificultat i poc interès en les converses amb els altres si no es parla dels seus temes d’interès. També tenen dificultats per entendre les seves pròpies emocions i les dels altres.
  • Conducta: poden mostrar dificultats per organitzar-se el temps i planificar i organitzar accions.

Si tens un fill / a amb simptomatologia d’aquest tipus i la seva conducta està generant problemes d’algun tipus potser és hora de demanar ajuda a un professional que t’assessori, faci una avaluació, un diagnòstic i ho abordi el més aviat possible. Aquest trastorn abasta un ampli ventall pel que fa a les seves manifestacions i gravetat i en casos de gravetat no molt elevada pot fins i tot arribar a desaparèixer gran part de la simptomatologia en l’adolescència si s’aborda des de la infància.

 

Patricia Vilchez Las Heras

Psicòloga infanto-juvenil

Col. 21639