A Teràpia individual

Emmascarar segons el diccionari significa cobrir el rostre amb una màscara però també “encobrir o dissimular alguna cosa”. Quan en psicologia parlem d’emmascarar emocions, ens referim a l’acte de dissimular o encobrir les emocions que estem sentint.

De petits expressem les emocions tal com les sentim. Però a poc a poc anem observant que hi ha emocions que és millor no mostrar en determinades situacions o amb determinades persones. Que els nens que tenen més èxit entre els seus iguals són els que mostren alegria i que els que mostren ràbia no cauen tan bé. Que si mostres tristesa la gent generalment es preocupa per tu i vol que canviïs ràpid d’emoció.

Una forma d’emmascarar una emoció és mostrar una altra diferent. Somriure quan estem tristos, mostrar empipament quan sentim vergonya, mostrar tristesa quan sentim ràbia,… les combinacions són diverses i depèn en gran mesura dels aprenentatges que hem fet de petits. Aprenem que els nostres pares toleren més unes emocions que unes altres, que ells mostren més unes emocions que unes altres. També pot ser que en la nostra família hi hagi emocions prohibides. I pot fins i tot que no en siguem conscients.

Tots emmascarem emocions. A la feina s’emmascaren moltes emocions per una qüestió de supervivència ocupacional. També és habitual en tractar amb la família política o amb persones que acabem de conèixer. Poder emmascarar certes emocions és un recurs que ens facilita la vida en societat. Però quan es converteix en un recurs massa habitual, quan som incapaços de mostrar una determinada emoció o quan no podem mostrar a ningú el que sentim realment podem tenir un problema.

Pensem en una dona que acaba de ser mare i en comptes d’estar alegre i feliç de tenir al seu nadó, sent una tristesa extrema, ansietat i tota classe de pensaments negatius cap a ell. Pot ser que tingui una depressió postpart, és habitual i de fàcil solució si es detecta, però que si la dona emmascara aquestes emocions perquè no és capaç de reconèixer-les ni davant els altres ni davant si mateixa, la situació s’agreujarà.

Totes les emocions tenen una funció adaptativa i no voler escoltar-les, sentir-les, mostrar-les o expressar-les acaba tenint un cost immens per a la persona. Reprimir les emocions pot fer que el cos les transformi en trastorns físics que no entenem, és el que anomenem “somatitzar”. Per això és important identificar i reconèixer totes les emocions, saber posar el nom adequat i poder-les expressar de forma sana.